Seguint el ritme natural

Tant hi fa si és un proverbi xinès com si és una frase enginyosa d’un escriptor portuguès. La sentència segons la qual no podem estimar allò que no coneixem –o només podem estimar allò que coneixem – és d’una certesa palmària. La fotògrafa de Corbins Anna Foix ((@annafoix) confessa el desig que s’amaga darrere cadascuna de les fotografies que comparteix a les xarxes: “Transmetre la importància que té la natura i aportar el meu granet de sorra per conscienciar les persones a respectar-la, cuidar-la i gaudir-la”. L’Anna no necessita viatjar pels grans deserts del nord d’Àfrica, les inabastables estepes siberianes o la selva amazònica per captar els petits miracles de la vida. “Una flor que està a punt d’esclatar, una petita libèl·lula que s’acosta sigilosament per deixar-se retratar o els racons plens de vida que hi ha pels voltants del meu poble són els moments i els protagonistes que busco quan agafo la càmera i surto de casa”.

La fotografia de natura demana paciència, no estar pendent del rellotge, ser capaç d’esperar el temps que faci falta per captar aquell instant que ens emociona. “La immensa majoria de les fotos que faig són de natura. Amb la càmera m’oblido de tot, perdo el sentit del temps, tinc la sensació que em fusiono amb el món que m’envolta i em deixo endur per la seva perfecció i per la seva màgia”. Aquesta passió es percep en la delicadesa de les seues imatges, en el fet de convertir en protagonista una flor, una gavina, un petit salt d’aigua o el contrallum d’una barca que reposa en una cala de la costa menorquina. “A vegades m’he alçat a les quatre de la matinada per anar a fer una foto a Rupit, entre Osona i la Garrotxa. Quan vaig arribar-hi el termòmetre marcava una temperatura de -9º C, però el cansament i el fred es passen de cop quan gaudeixes d’una sortida de sol meravellosa”.

Els migdies el sol és massa alt, hi ha massa llum i no hi ha ombres, tot agafa un color cremat, deslluït. L’Anna sap que la millor llum és la de les hores baixes: “Els meus moments preferits són a primera hora del matí i la darrera del dia, quan els colors són més vius i puc jugar amb els contrallums”. Els petits protagonistes, una natura que a voltes ens passa desapercebuda perquè la tenim integrada en la nostra quotidianitat i ja ni la veiem, continua sent un motiu recurrent de l’Anna. “En un insecte o en una flor de fruiter hi ha els petits (o grans!) detalls que ajuden a fer un conjunt perfecte, la natura que ens envolta i que ens és tan vital. Cadascun aporta el seu particular encant i a mi m’agrada captar-lo i compartir-lo. Sempre és un bon moment per recordar que estem envotats de bellesa”.