Com combatre l'estrès

Avui en dia de les tensions mentals, físiques i emocionals en diem estrès. Quan sortim de la nostra zona de confort o ens sentim insegurs davant d’una situació, el nostre cos emet hormones d’acció. Certs músculs del cos es tensen, ens assequem pel que fa als fluids, les pupil·les es dilaten, la respiració es torna superficial...

De fet, segons els experts, hi ha zones del nostre cervell que encara no saben que vivim al segle XXI. Per al cervell segueix activa l’equació: amenaça = fugir o amenaça = lluitar. Per això avui dia podem afirmar que la resposta a l’estrès és amb freqüència, una resposta inadaptada, sobretot perquè la majoria d’experiències que vivim avui dia no posen en perill la nostra vida. També s’afegeix el fet que l’aparició del cervell emocional en la nostra espècie i el desenvolupament de la intel·ligència superior, siguem l’única espècie que sigui capaç d’estressar-se amb el poder de la imaginació i de les emocions percebent amenaces inexistents.

El punt de partida per viure sense estrès és detectar quines coses i situacions ens tensen. Per accedir a aquesta comprensió hem de mantenir-nos connectats al cos físic i saber quines zones del cos tensem inconscientment. Uns tensem les espatlles, els altres pressionem les dents, uns estrenyen les natges, els altres arrufen les celles...

També hi ha un truc molt fàcil que utilitzem a les classes de ioga que és ser conscient de quin nivell de saliva hi ha dins de la boca. Si la boca està seca vol dir que estic tensa, si la boca està prou humida vol dir que estic relaxat.

Quan en el meu dia a dia ja detecto que em disparo, activo la següent fase que és relaxar el cos i respirar profundament. Quan domines l’art de respirar veuràs que si inhales empenyent l’aire cap al fons del teu tronc unes quantes vegades el teu organisme es començarà a humitejar de nou. Cosa que significa que estàs tornant al teu estat normal de tranquil·litat. Això succeeix perquè li fem un massatge al nervi vague, activant el sistema nerviós parasimpàtic, quan empenyem el diafragma cap a baix amb l’aire que inhalem. El que pensem té molt a veure en el nivell d’estrès que podem arribar a viure. Quan entro en pensaments circulars, anomenats més comunament preocupacions, surto del moment present i això fa que respiri de forma superficial, ja que estic sota el control del sistema nerviós simpàtic.

Com menys oxigen en sang tinc la ment més es debilita i ens allunyem de la realitat. En realitat passem a viure de forma imaginària, no presencial.

Per canviar l’estat intern en dos minuts, seu còmodament, tanca els ulls, respira pel nas i posa tota la teva atenció a la respiració. Inhala durant tres segons, retingues l’aire dins dels pulmons durant tres segons i exhala durant 6 segons. Si veus que tens més capacitat pulmonar augmenta els temps (4-4-8 o 5-5-10 segons). Repeteix unes quantes vegades fins que sentis els efectes relaxants d’aquesta respiració. Obre els ulls i segueix el teu dia feliç!