Qui no dorm és perquè no vol

Amb la canícula estival és fàcil empatitzar amb els països càlids i els ritmes lents: la relació entre altes temperatures i vida relaxada dibuixa una corba perfecta, la calor ens convida a quedar-nos a casa, amagar-nos a l’ombra o sortir a cel obert per jeure directament sota el sol. Unir-se a l’enemic si no el pots vèncer, untar-se amb crema i intentar fixar vitamina D a través dels rajos solars. Les migdiades, aquesta estona de descans després de dinar, una necessitat vital inconfessable per a molta gent, una manera natural de carregar piles per poder rendir a la tarda o, senzillament i directa, adormir-se sense saber quan ens despertarem.

Deixar que els somnis corrin com un riu. Nap és migdiada amb anglès i napping és la manera que tenen de dir el fet, l’acció, el plaer de fer la migdiada. Josephine Burbury ha buscat pacient més de dues-centes cançons de pop, rock, soul o jazz que ens conviden a relaxar-nos, a tancar els ulls i sentir com la son ens embolcalla. Tancar els ulls, relaxar els músculs de la cara, buscar una posició còmoda i fluir. Entre tots els temes podem trobar des de clàssics com Romeo and Juliet de Dire Straits, Your song d’Elton John o With or without you dels U2.

La llista no es caracteritza per aquests temes, que només són petites perles entre desenes de propostes més modernes. Entre els himnes de Snow Patrol, Coldplay o Beyoncé trobem artistes menys coneguts com Birdy, Kodaline, Julia Stone o Paramore. Moltes notes de piano, llargs acords de guitarres acústiques, bateries suaus i moltes veus femenines que xiuxiuegen discursos d’amors excepcionals. Cançons per acompanyar, per respirar profundament i deixar-se caure al sofà, per llegir abans del darrer badall o per acompanyar una bona i merescuda migdiada d’estiu.