El mar i la muntanya
La combinació de productes de mar i de terra endins forma part de tradició gastronòmica catalana
Molt sovint en aquestes línies parlem de gastronomia catalana, sens dubte una gastronomia riquíssima. No és una qüestió de romanticisme, realment tenim una cuina pròpia, arrelada i de tradició immemorial que satisfà els nostres paladars des de sempre. Per això cada vegada hi ha més turistes foodies que s’asseuen a les taules de molts restaurants d’arreu del país. Parlaré d’una tradició que no té traducció real a les altres llengües, i d’aquí que sigui cuina catalana cent per cent original.
El mar i muntanya, nascut en terres empordaneses ningú sap ben bé quan, és quelcom que trobem en poques cuines del món. La gran connexió entre el mar Mediterrani i les muntanyes dels Pirineus més orientals, així com de la serralada litoral, que es dona a terres gironines féu arrelar una cuina que barrejava dos ingredients principals amb un origen plenament diferenciat: el mar i la terra. D’aquí que l’expressió mar i muntanya vagi més enllà d’una bella expressió i esdevingui Cuina amb majúscules.
El pollastre amb gambes, les mandonguilles amb sípia o els arrossos de botifarra amb sípia són exemples d’aquesta gastronomia. Aquestes premisses avui donen joc a innombrables i inclassificables plats arreu del món. A casa nostra són pocs els restaurants que no barregen en els seus plats ingredients nascuts i crescuts en el sòls més fecunds i amb d’altres pescats al mar, a la Mare Nostrum.
Si atenem als més puristes de la gastronomia, un mar i muntanya sempre hauria de contenir un sofregit, una picada, un ingredient d’origen terrestre (carn d’aviram, porcina, bovina, ovina… verdures i hortalisses), un altre ingredient provinent d’aigua salada (crustacis, cefalòpodes, moluscs i peixos…) i el conjunt hauria d’anar cuinat durant una bona estona en un estofat a foc lent.
D’aquí que no es contempli com a mar i muntanya, pels més entesos, un saltat de bolets amb gambes, un arròs de verdures i cloïsses i d’altres combinacions. Tanmateix, per què un empedrat no es podria englobar dins aquesta categoria? La resposta és una contrapregunta senzilla: on són la picada, el sofregit i el xup-xup?
Atreviu-vos a provar combinacions que sorprenguin amics, parents i amors diversos a les vostres cuines, o senzillament endinseu-vos en aquells restaurants que dominin l’autèntic art del mar i muntanya.
Aquests són plats idonis per a dies festius, aquells que ens citen a taula després del vermut sense que ningú sàpiga a quina hora ens n’alçarem. Cal una bona tarda per digerir aquests plats de matisos, textures i sabors tan intensos; plats que són una delícia qualsevol temporada, també a l’estiu.