Llàgrimes de Sant Llorenç

Com cada any , pels volts de l’11 o 12 d’agost es produeix el fenomen astronòmic que més població atrau, es tracta de la pluja d’estels dels Perseids o les Llàgrimes de Sant Llorenç. La coincidència d’aquest fenomen amb dates de vacances per a molts i les bones temperatures que acompanyen aquesta època de l’any, ho converteixen en la Festa Major del cel.

Enguany, el pic màxim d’activitat s’espera per aquesta mateixa nit, del 12 al 13 d’agost, en una franja horària entre les dues i les tres de la matinada. En el moment de màxima intensitat s’estima un índex ZHR de 100 meteors, això vol dir que en condicions ideals se’n veurien 100 per hora, però a la pràctica esperem poder observar entre 20 i 30 meteors per hora.

Però què és una pluja d’estels? Primer convé preguntar-nos què és un estel fugaç i la resposta és simplement un fragment de pols, de mida ben diversa que, procedent de l’espai, entra en contacte amb l’atmosfera terrestre. Aquest fragment, anomenat un meteoroide, s’inflama pel fregament amb l’atmosfera i, per tant, comença a brillar i va deixant la traça característica i esdevé un meteor. Popularment, un estel fugaç.

Cada any per aquestes dates la Terra, en òrbita al voltant del Sol, intercepta l’òrbita del cometa Swift-Tuttle. Aquest cometa passa a prop del Sol cada 135 anys i llavors desenvolupa les seves vistoses cues i allibera gran quantitat de partícules que poblen tota la seva òrbita. Per tant, en creuar la Terra aquesta òrbita intercepta una mena de cortina de partícules i per això no veiem un estel fugaç sinó un gran nombre i ho anomenem pluja d’estels.

Els meteors d’una pluja d’estels semblen procedir d’una direcció concreta del cel, la qual coincideix amb la intercepció de l’òrbita del cometa, i que anomenem radiant. Segons en quina constel·lació del cel estigui aquest punt, d’on semblen sortir els meteors, rep el seu nom, en aquest cas, com que el radiant es troba a Perseu, els anomenem Perseids.

Així doncs disposem-nos a gaudir de la Festa Major del cel, però per fer-ho cal que cerquem un indret lliure de contaminació lumínica i sense obstacles en el camp de visió. Per aquest fenomen no convé utilitzar un telescopi, sinó disposar del més gran camp de visió possible, i això ens ho proporcionen els nostres ulls. De manera que només ens cal trobar el lloc adequat, estirar-nos i mirar cap al cel per gaudir de l’espectacle.

SABIES QUE...? En alguns casos els fragments de pols poden ser d’una mida notablement gran i llavors deixen una traça molt persistent en l’atmosfera terrestre, és el que anomenem bòlids. La brillantor d’un bòlid pot ser comparable amb la del Sol, generant un espectacular resplendor per gaudi dels observadors. Alguns cops aquests bòlids no es desintegren del tot en creuar l’atmosfera, i una petita part pot arribar al terra, que és quan l’anomenem meteorit.