Quadern verd

Si el seu admirat Josep Pla va publicar El quadern gris, Quim Torra –des de fa uns mesos president Torra– podia haver titulat el volum sobre Suïssa que li acaba d’editar Proa no pas amb un obvi El quadern suís, que és tal com el trobarem a les llibreries, sinó El quadern verd, pel color dominant a prats i muntanyes del país alpí, sense descartar el blanc de les neus que els cobreixen a l’hivern o el blau dels llacs idíl·lics que li tenien el cor –i els ulls– robats al futur estadant de la Casa dels Canonges, o el groc del formatge que li robava el paladar, igual que la xocolata negra, també típica i temptadora.

El quadern suís és una obra força interessant, molt documentada i ben escrita, en forma de recull no tant de vivències com de dades històriques, observacions paisatgístiques o costumistes, cites literàries, reivindicacions polítiques i reflexions empresarials poc complaents amb una determinat capitalisme de barra lliure, del qual acaba sent víctima el mateix autor, com tampoc no són favorables les comparacions que estableix amb la realitat actual catalana, per no dir ja amb l’espanyola.

Del gener de 2006 al juny de l’any següent, Quim Torra va residir a la ciutat helvètica de Winterthur, primer sol i després amb la família, mentre treballava de directiu en una companyia asseguradora. Com que la feina no l’apassionava, ni li ocupava gaire el temps ni l’atenció, es va dedicar a recórrer els cantons de la confederació, prendre notes, informar-se’n sobre diversos aspectes, resseguir-hi la presència de catalans, esbossar descripcions, treure conclusions, que va anar convertint en entrades d’un dietari que resulta particularment amè i profitós de llegir.

Un lectura sincerament enriquidora des del punt de vista cultural amb relació a un context geogràfic, històric, econòmic i social potser no prou conegut pel lector mitjà, per al qual el text no deixa de deparar sorpreses, començant per la diversitat lingüística, però també paisatgística, gastronòmica, folklòrica, etcètera, d’una república que preserva la pluralitat com un dels seus principals valors.

I ho fa des de la curiositat i l’admiració, però no pas amb un embadaliment incondicional, sinó apuntant quan s’escau alguna crítica. Seguint una consigna que ell mateix formula i executa, amb nota alta: “Explicar un país des d’una visió catalana, tal com ho fan els anglesos o els francesos”.