Música per espantar els lleons

La frontera entre l’amor i l’odi es tan prima com la que separa la valentia de la inconsciència o el pessimisme del realisme. Línies inconcretes i difoses en les quals és fàcil confondre’s. El món del circ a voltes es mou en límits inquietants. Acompanyat de pianos de maneta, acordions i platerets, el director ens dóna la benvinguda a l’espectacle: lleons, equilibristes, pallassos, cavalls, nans i funambulistes. Hi ha molts adults que odien els pallassos, que no els inspiren confiança, que darrere del somriure forçat hi veuen un assassí en potència. Joker és el paradigma del malvat disfressat i la sèrie B americana és plena de monstres disfressats d’inofensius pallassos de fira: Pennywise, el malvat d’It, de Stephen King, és un dels més terrorífics de la cultura pop moderna.

Entre la innocència i el terror, el món del circ ha estat una font d’inspiració per a tota una generació de músics underground que han posat la banda sonora a espectacles no aptes per a menors. Com el Circus Contraption de Seattle: una companyia de circ amb una estètica i uns espectacles colpidors. Foscos, romàntics i juganers, un viatge als terrors de la infància. Amb una musicalitat que recorda Tom Waits i el món del Cabaret d’entreguerres dut fins als extrems del punk més autodestructiu. Així descriuen el trio britànic de Tigers Lillies. O el duo Evelyn Evelyn, format per dos artistes que surten a l’escenari vestits com si fossin germanes siameses. En aquesta llista també hi podem trobar el rock gòtic dels Ghotic Archies o el swing cabaretista dels Vagabond Opera, que no dubten a introduir la melancolia sonora de la fulla d’una llarga i còmica serra d’un sol mànec. Una melodia que recorda el petit Louison, el pallasso que interpreta Dominique Pinon a Delicatessen. Una música deliciosament inquietant.