Solituds sonores

El dia que van trucar-lo per participar a la primera edició del Festival de creació contemporània Embarrat de Tàrrega, Juanan Requena va recelar de participar d’una exposició col·lectiva. “Finalment em van oferir una capella al mig de la ciutat, i quan la vaig veure me’n vaig enamorar.” Natural de la meseta castellana, Requena no té una col·lecció d’obra que es pugui traslladar d’un lloc a l’altre. Les seues intervencions són úniques, no són itinerants. “Cada lloc és diferent i especial, m’agrada haver-m’hi d’adaptar; les galeries convencionals són espais previsibles i a mi m’agraden els reptes.” En aquell cas el fil conductor de l’Embarrat era el temps, i ell va dedicar tres setmanes a muntar l’exposició Mañana estuvo aquí. Amb aquest principi, va passar-se tres setmanes per crear una intervenció única, convertida en una experiència per als qui s’animaven a entrar en el seu món particular. “Ma’grada que la gent s’hagi d’acostar a les fotografies perquè són petites, buscar-les en els diferents racons, ajupir-se perquè són al terra o amagades: crear una atmosfera capaç de convertir la visita en alguna cosa més que el consum d’imatges.”

En una societat de consum digital hiperactiu, Requena resisteix en el terreny de la creació analògica. “Encara estic atrapat en la màgia que vaig sentir quan vaig veure com una imatge apareixia reproduïda en el paper en el procés de revelat d’una fotografia.” Mai no ha deixat el treball analògic, el blanc i negre i la manipulació de les seues pròpies fotos. Imatges que són testimonis de la seua vida, de la seua mirada sobre la vida.

De tot el material en fa diaris personals, llibres únics i molt especials que pot ensenyar, però que mai no vendrà. “Cadascú ha de ser capaç de crear el seu propi llibre, i als tallers que imparteixo fem això: un procés de cuina creativa a partir del material que cadascú porta per fer el seu propi llibre.” Edita, manipula, retalla, pinta, enganxa, escriu a sobre i a sota. El resultat dels seus treballs tenen la virtud dels creadors que tenen ànima d’artista: són diferents i alhora reconeixibles. Hi ha una mirada, un estil, una manera de fer autèntica i transferible.