Jazz per a la tardor

Qui s’atreveix a dir si a finals de novembre quedarem aïllats per una nevada siberiana o si encara podrem fer el vermut amb samarreta de màniga curta? Mariano Rajoy posava en dubte el canvi climàtic perquè un cosí seu que treballava a la Universitat de Sevilla feia broma, segurament a la sobretaula nadalenca, que si la previsió del temps és erràtica a pocs dies vista no es podia calcular a deu, quinze o cent anys vista. El negacionisme té aquestes dinàmiques, fer mofa de totes les alertes que els científics posen sobre la taula per continuar la festa mentre el vaixell s’enfonsa. Una de les estampes oficials de la tardor són els colors ocre dels boscos i la caiguda de les fulles caduques. El que està canviant és el procés, els calendaris, els tempos pels quals passem de la canícula estival al fred hivernal. Tant la primavera com la tardor tendeixen a desdibuixar-se, a ser caòtiques i inestables. Els experts en la matèria ens avisen que tendim a un clima de dues estacions i que les de transició anirant desapareixent. Mentre això no passa, perquè tampoc no passarà d’un dia per l’altre, la tardor continua formant part de la nostra vida. Comença el fred i el recolliment domèstic. Tornen les begudes calentes, la revisió de la caldera, la manta al sofà i el jazz melancòlic.

Si posem autumn –tardor en anglès– al buscador Spotify trobarem una corrua de llistes interminable. Aquesta setmana ens hem aturat en una que aposta per la música de club de mitjanit. Lou Donaldson, Joe Lovano, Jackie Terrasson o Bud Powell són alguns dels noms que signen aquesta llista. Jazz instrumental per quedar-se casa, recollir-se sota una llum tènue i agafar un bon llibre mentre a fora baixa la temperatura i cau el sol. Piano, saxo, bateria i contrabaix són els quatre pilars sobre els quals s’edifiquen la majoria de temes d’aquesta llista.