El deliri agitat

El psiquiatre francès Louis-Florentin Calmeil va descriure el 1832 per primer cop un quadre d’excitació agressiva que esgota l’individu fins a la mort. El 1849 el psiquiatre americà Luther Vose Bell va consolidar aquesta simptomatologia batejant-la com a Mania de Bell i va descriure 40 casos, 30 dels quals van morir sense explicació en els següents 15 dies. Durant la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX, diversos psiquiatres van explicar casos de mort similars en malalts mentals diagnosticats d’esquizofrènia o psicosi maniacodepressiva. En gairebé tots els estudis, el quadre apareixia més en dones i, sobretot, després d’haver estat lligades per evitar lesions.

És en la dècada dels vuitanta quan comencen a aparèixer casos de mort sobtada després d’un estat d’extrema agitació i agressivitat relacionat amb l’abús de cocaïna. Aquí predominen homes joves amb sobrepès o gran corpulència. El 1985, Wetli i Fishbain utilitzen per primera vegada l’apel·latiu de síndrome del Deliri Agitat, que defineixen com la presència d’un o més del següents símptomes: agressivitat, combativitat, paranoia extrema, força i resistència augmentada i crits incoherents. A l’incident el segueix una aturada cardíaca. El seu estudi presenta set casos, en cinc dels quals afectats van morir sota custòdia policial, tres després de ser detinguts amb la tècnica Hogtied, és a dir, bocaterrosa i amb els turmells lligats als canells.

El procés metabòlic que causa aquesta mort és l’elevada activitat d’adrenalina a l’organisme, tant fruit de la psicosi com de la cocaïna, que desencadena una arrítmia fatal o una vasoconstricció a les artèries coronàries. Les probabilitats de mort augmenten si van acompanyades de pressió sobre el tòrax o el coll, fet que dificulta la respiració.

En la nostra societat, els casos que predominen són els d’homes entre 30 i 65 anys amb antecedents psiquiàtrics i historial d’abús d’alcohol i drogues. Majoritàriament són incidents que es donen fora de centres sanitaris. No obstant això, s’han descrit casos en què l’únic factor és la presència de cocaïna o drogues sintètiques.

OPINIÓ Si bé és impossible evitar totes les morts, estudis recents demostren una disminució de la mortalitat gràcies a la combinació de dos factors: evitar la contenció bocaterrosa i l’ofegament per part de la força policial, i la sedació postreducció per part de  personal sanitari.