Anecoic

“A l’espai, ningú no et pot sentir quan crides”. Aquesta frase va ser lema publicitari d’Alien, un dels films més reeixits de terror i ciència-ficció que recordo. La solitud i el desempar d’una tripulació, en un remot indret de l’espai exterior, davant d’una amenaça letal, no podia sinó dur a la desesperança. Si ningú no et pot sentir, no pots esperar cap ajut ni consol.

Cap so no pot viatjar a través del buit, si no és codificat en ones electromagnètiques. Per això, a l’espai exterior, per més que cridis no et sentiran, i tampoc no rebràs cap retorn del teu eco. Els espais que tenen aquesta darrera propietat s’anomenen cambres anecoiques, i d’elles es diu que simulen la infinitud en el sentit esmentat: és com si entorn teu no hi hagués cap obstacle que fes ressonar la teva veu. El so no rebota a cap obstacle. No hi ha eco, i d’aquí el nom que reben.

Sense necessitat de fer el buit, es poden eliminar les reflexions del so jugant amb els materials que cobreixen les parets i, sobretot, amb la seva geometria. Les cambres anecoiques apareixen recobertes d’esmolades estructures en punxa, esveltes piràmides o falques dissenyades per absorbir sense reflexions totes les ones sonores que els arribin. La major o menor perfecció dels acabats permet més o menys absència d’eco. El rècord d’absorció de so el té un espai d’un laboratori de Minnesota, de l’empresa Orfield.

Els qui han estat en una d’aquestes cambres descriuen l’experiència com una successió d’adaptacions de l’oïda al silenci absolut, que la duu a sentir sons propis del cos, començant per la respiració, i si momentàniament es deixa de respirar, es passa a percebre el batec del cor, la circulació de la sang i mínims moviments musculars. La manca de so fa perdre també les referències espacials entorn teu i indueix sensacions de vertigen i mareig, fins alterar les percepcions. Massa silenci ens pot fer perdre la xaveta, i, diuen, mai ningú hi ha romàs més de 45 minuts.

Aquestes cambres s’apliquen industrialment a fer mesures precises i no interferides del so que fan diversos aparells, a l’entrenament d’astronautes de cara al silenci de l’espai exterior, i, amb lleugers retocs, a mesurar també emissions electromagnètiques també sense interferències, com la cambra que té la Universitat Politècnica de Catalunya amb aquesta finalitat.

DECIBELS La potència del so es mesura en decibels (dB), que s’expressen en escala logarítmica: una unitat més significa 10 vegades més de potència. En una habitació en silenci mesuraríem 10- 20 dB, i zero dB es considera el límit d’audició. Una cambra anecoica propietat de Microsoft ha arribat a -20.6 dB.