Els llums d'Alger

A l’editorial Periscopi l’editor ens acostuma a relats o novel·les que uneixen la sempre confosa i voluble Història General amb les històries menudes que ens inspiren la nostra ànima cansada. La traducció d’Anna Casassas és un bon atot.

L’escriptora –nascuda el 1986– ha fet un ingent treball de documentació feraç i ha ordenat el llibre en diverses disposicions temporals: Kaouther Adimi acompanya el lector, des del passat cap al present, cap a la llibreria “Les Vrais richesses”, l’any 1936, al carrer Hamani de la ciutat d’Alger.

L’argument de la novel·la gira a l’entorn del darrer dia d’una petita llibreria oberta a Alger, quan era una colònia francesa, i l’esperit juvenil d’ Edmond Charlot –tenia 21 anys quan la va obrir– hi va projectar una unió feliç entre els homes d’una i altra riba del Mediterrani.

Al final de la novel·la la cita de Jules Roy a les Mémoires barbares ajuda a comprendre la dimensió d’aquest llibreter i editor desconegut: “En Charlot va ser una mica el creador de tots, o si més no el metge que va assistir al nostre part. Ens va inventar (potser fins i tot a en Camus), engendrar, afaiçonar, amanyagar, de vegades renyar, ens va animar sempre, ens va felicitar per sobre del que valíem, ens va fer tractar els uns amb els altres, ens va allisar, polir, ajudar, redreçar, sovint ens va alimentar, educar inspirar. [...] Érem el seu somni.

La novel·la presenta un gran personatge –l’Edmond Charlot– i altres secundaris: l’Abdallah, que és el darrer vigilant d’aquesta llibreria de préstec i, després En Ryad, que és l’encarregat de desmantellar la llibreria.

A través dels diaris personals de Charlot sabem les vicissituds de l’heroi, que no es queixa mai de les adversitats; a través de la mirada de Ryad comprenem la part més moderna d’Argèlia, la crua indiferència cap als llibres i el passat colonial.

En conjunt la novel·la mostra satisfactòriament la història de llums i ombres de la moderna Argèlia francesa, amb el delit per fer veure com va ser de miraculós aquell inici d’escriptors francesos, els projectes d’edició, de revistes, de les primeres obres escrites per un jove Albert Camus. O Jean Giono. O Roblès.

Aquest inicis brillants contrasten amb els recels de Ryad, que se sent vulnerable en aquell espai entapissat de llibres i fotografies d’un altre temps.

Com a lector tendeixes a idealitzar els moments estel·lars, però l’obra s’esforça a evidenciar l’arc complet de la vida de l’editor i de la ciutat d’Alger.

Al final en queda un gust lluminós de somni i de destí. Gràcies a Kaouther Adimi comprenem una mica millor els orígens del cèlebre Albert Camus, que va il·luminar la nostra adolescència. Gràcies a Kaouther Adimi sabem del pes de l’editor i d’aquella llibreria en la formació del seu esperit.