Donació a l'IEI del fons inèdit del lleidatà Josep Jové Calvera, de més de 10.000 imatges

Vicenç Jové havia fet moltes vegades de model per al seu oncle Pepe. Treballava de comptable, però sempre tenia la càmera a punt. Quan va morir d’accident, el 6 de desembre de 1978, el seu nebot va anar a recollir les coses de Josep Jové Calvera a la pensió on vivia. “Hi havia una maleta plena de negatius que vaig guardar”. Però va passar el temps, hi va haver una mudança entremig “i gairebé perdo la maleta, cosa que m’hauria sabut molt greu”. Vicenç i la seua germana Empar, l’altra model habitual del fotògraf, es van proposar de deixar aquest llegat a Lleida. “Nosaltres no sabíem el valor que tenia i després d’oferir el fons a diverses institucions, a l’IEI vam trobar una complicitat entusiasta que ens va convèncer per fer la cessió que ara hem formalitzat”. L’inventari i la digitalització ha suposat una feina titànica: de la maleta de l’oncle Pepe van sortir 506 rodets i 60 negatius 6x9 amb un total de 10.466 imatges captades entre els anys 50 i finals dels 70. “És com un resum de la seua vida: hi ha una part molt important d’aquest fons dedicat a viatges. Ara pot semblar molt normal, però quan nosaltres érem petits no coneixíem ningú que hagués anat a tants països com ell”. També era un apassionat de l’excursionisme. “Fins que el van operar del ronyó, sempre que podia anava al Pirineu”, una altra part important del fons. De fet, va ser membre fundador del Centre Excursionsista de Lleida, així com del Cercle de Belles Arts i de la Societat Fotogràfica de Lleida. Era lleidatà, però de molt petit es va traslladar a Tarragona. “Va ser capità durant la guerra, cosa que li va suposar ser empresonat a Burgos”. Als anys quaranta, quan recupera la seua vida, torna a la seua ciutat i la se la fa seua. “Participava en unes tertúlies mig clandestines al soterrani de la llibreria Atlàntida, al número 9 del carrer Sant Antoni. Tenia una vida cultural molt intensa”. Les fotos dedicades a la ciutat que va redescobrir són numèricament poc significatives, però molt interessants. Hi ha una història sentimental explicada amb voluntat de transcendir. El fotògraf Jordi V. Pou, que va comissariar l’exposició Mentre hi vegin uns ulls, destaca la modernitat dels seus retrats. La força que traspuen. “Estan fets amb molta intenció”. Josep Jové Calvera volia explicar una història.

“Estem molt contents amb la feina que s’ha fet des de l’IEI. Jo els he ajudat tant com he pogut a posar noms. De fet, encara hi vaig un cop a la setmana, perquè estic jubilat i m’agrada fer-ho”. Actualment es poden consultar totes les imatges en una base de dades a les dependències de l’arxiu fotogràfic de l’IEI a la Caparrella i està previst que les fotografies s’incorporin properament al repositori digital de la institució (http://repositori.fpiei.cat/). “Són instantànies de gran qualitat, la majoria fetes amb rotlles de negatius 6x6 i amb uns enquadraments molt pensats”, destaquen des de l’IEI.

Un autor modern que es va recuperar el 2015

El 2015 es va veure a la Sala Gòtica de l’IEI l’exposició dels retrats que formen l’exposició Mentre hi vegin uns ulls. La mostra incloïa una vitrina amb alguns dels quaderns de fotografia que ell mateix es feia. “Només cal mirar una d’aquestes llibretes per entendre que tenia voluntat de transcendir.” Un eloqüent “jo” a la portada indica que els autoretrats no són casuals. Mig segle abans, Jové ja havia exposat en aquesta mateixa sala. El 1964 l’Alliance Française va organitzar la mostra París visto por los fotógrafos leridanos, en què van participar Ton Sirera i Salvador Gili i Roig. De fet, era més que un aficionat que voltava món amb una càmera penjada al coll. “Era un fotògraf –resumia Jordi V. Pou, comissari de la mostra del 2015 el dia de la inauguració–, i això va més enllà de fer fotos.” En un primer moment, Pou va valorar el valor documental de les imatges des del punt de vista de la història sentimental de Lleida. “ Hi ha fotografies molt interessants en què, per exemple, es veu un Seat 600 dins de la Seu Vella.” Però aquest era només un possible punt de partida. “Les de temàtica industrial, com ara la construcció del pantà de Mequinensa, eren molt interessants”. També hi ha imatges costumistes de gitanos nòmades, banyistes a les Basses d’Alpicat i boira.