SEGRE

El vermell més vermell de l'hort

La remolatxa s’ha convertit en un revulsiu de la nova cuina saludable

El vermell més vermell de l’hort

El vermell més vermell de l’hortGABRIEL JOVÉ

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Comença el bon temps i els dies s’allarguen. Les temperatures càlides obren la gana als productes frescos, suaus i lleugers i segurament molts compreu l’ingredient estrella d’aquesta gastroteca.

Una hortalissa emocionant, poc utilitzada en la nostra cuina diària però que ha estat un dels revulsius de la nova cuina saludable, flexiteriana i que guanya adeptes a cada temporada primaveral que arriba.

Us parlo de la remolatxa, o bleda-rave, de la qual mengem les arrels que són d’un color morat ben profund i tenen forma de baldufa. L’arrel és ben ferma i es pot menjar crua o bé cuinada, sotmetent-la a una font de calor. Als mercats la trobem lligada en manats, que contenen les tiges i les fulles de la bleda que si són tendres i recent collides són molt bones també. Tot i que estem més acostumats a trobar-les cuinades envasades al buit o bé en algun tipus de conserva (sobretot adobades), en algun format senzill per menjar directament del pot a una amanida o allí on la vulguem guarnir.

Aquesta hortalissa, que guanya adeptes cada primavera, la podem trobar de temporada des de març fins a finals de maig

Les remolatxes són de consum primaveral en el seu estat més òptim, i per poder-les cuinar les trobarem des del març fins a finals de maig. Aquestes arrels tenen un peculiar sabor metàl·lic que les fa poc desitjables en el seu estat cru, però que al cuinar-les, la seva gran quantitat de sucres que tenen les fan una hortalissa força dolça. De fet, de les remolatxes se’n treu el sucre refinat que per uns processos força complexos n’extreuen els polisacàrids per convertir-los en sucre. És un ingredient de cultiu extensiu per la seva elevada rendibilitat en el mercat del sucre, ja que no només de la canya se n’obté el poder endolcidor a la cuina.

Tot i això, cada cop és més habitual que moltes persones la consumeixin de forma quotidiana, en moltes versions i fórmules que la fan molt apetitosa i bona. No obstant, és una riquíssima font de vitamines B (B2, B3, B6 i B9). Agrupa molts minerals importants per a la nostra dieta com el iode, el ferro, el potassi i el silici. I, per tant, té un potent efecte antioxidant, prevenint l’envelliment, el risc cardiovascular i les malalties degeneratives. Els seus pigments vermellosos s’han utilitzat d’antic per tintar robes i, sense dubte, si la utilitzeu, donaran colors força vistosos als vostres guisats i salses. A la fotografia, un fals risotto de remolatxa i pastanaga amb salmó fumat, que és molt fàcil de fer. Només es necessita una ceba tallada a brunesa, la remolatxa pelada i tallada igualment en cru, i sofregir-la. Un cop tot ben sofregit, ofeguem els puntalette (o arròs si no teniu aquesta pasta per rostir-ho una mica) i hi posem un brou de verdures. Quan estigui cuit, ho lligueu tot amb una mica de parmesà ratllat i ho acompanyeu amb unes llesques d’un salmó fumat de qualitat. Gaudiu molt d’aquesta arrel, en tot tipus de plats principals i guarnicions, veureu que és molt versàtil i us enriquirà l’ànima de la vostra cuina i a més, us omplirà d’importantíssims i beneficiosos nutrients. Bon profit!

El vermell més vermell de l’hort

El vermell més vermell de l’hortGABRIEL JOVÉ

tracking