Vagar en l'eternitat

#UtopiaEcologista / #PauInterior / #AmorsQueMaten

Achile condueix un esportiu per un paisatge desèrtic i entorn desballestat amb un objectiu: aconseguir més carburant. L’acompanya una dona preciosa i enigmàtica que no coneix i, tanmateix, el guia per aquest món imprevisible sense que ell hi posi cap inconvenient. La incertesa s’acaba aviat, de la primera impressió d’aventura postapocalíptica passem a una sensació de màgia onírica per descobrir que tot és molt més senzill del que sembla: ell és mort i ella és el seu àngel de la guarda. El viatge no és més que la recerca de la pau interior a través de la veritat. Achile no recorda res i, mentre sigui incapaç de fer-ho, està condemnat a vagar eternament pels llimbs conduint el seu cotxe descapotable. Sembla el paradís, però no és més que una il·lusió en la qual quedaria atrapat per la melancolia i l’enyorança, que amb el temps es convertiria en desídia insuportable. Flao ens transporta a través de paisatges crepusculars i escenes d’un realisme màgic entranyable, amb petits homenatges que ajuden a connectar amb la història, com en el moment que del fons del mar emergeix la mare del protagonista pilotant un submarí en forma de tauró, el mateix que Hergé va imaginar per a Tintin al Tresor de Rackman el roig.

A mesura que avança la història anem coneixent el passat del protagonista, un fanàtic dels cotxes atrapat en el seu propi drama. Bernard i Flao parlen del pas del temps i la impossibilitat de fer marxa enrere, un viatge introspectiu que a poc a poc anirà derivant en un thriller que es precipitarà cap a un triangle amorós i un al·legat ecologista. Sense que hi hagi moltes pistes que ens condueixen al tercer acte, en el qual farem un canvi d’escenari radical, la bellesa de tot el còmic (editat en un format quadrat poc habitual, amb una fotografia molt cinematogràfica) i la resolució ràpida i eficaç de la trama ens fan oblidar el malabarisme narratiu de Bernard. Una història en tres dimensions en la qual anem descobrint la necessitat d’assumir els nostres actes per tal d’estar en pau amb el propi passat, amb un mateix.

CONNEXIONS PARANORMALS

> Promised land, de Gus Van Sant

La terra és immensa, però no és infinita. El director de My name is Harvey Milk o Paranoid Park signa aquesta magnífica pel·lícula sobre el cost a llarg termini del fracking i la lluita per la dignitat al pati del darrere dels Estats Units d’Amèrica. La lluita de classes entre treballa-dors i capitals té un altre terreny de joc: el medi ambient.

> Lost, de JJ Abrams

Una de les interpretacions que va generar més consens entre els es-pectadors de Perdidos, la primera sèrie global de la història de la te-levisió, és que els passatgers del vol 815 de la companyia Oceanic Air-lines estaven morts des del primer capítol. Tots els personatges ne-cessitaven redimir els seus pecats i aquella era la seua oportunitat.

FITXA TÈCNICA: Guió: Fred Bernard Dibuix i color: Benjamin Flao Editorial: Ponent Mon Edició original francesa: Futuropolis (títol: Essence) Format: tapa dura, color, 184p., 240x245mm. Preu: 32 euros