Records de la vaca

Arriba una edat en la qual comences a calcular i de tot fa més de vint anys. La nostàlgia és sibarita, busca les millors experiències i els treu la pols, esborra els detalls incòmodes i posa una pàtina de brillantor als moments estel·lars. La immensa majoria dels 25.000 assistents de la primera edició del Doctor Music Festival del 1996 segur que en guarden un molt bon record. Excepte el capsigrany que va pujar a l’escenari de Bad Religion per insultar el cantant. Amb el temps oblides les cues, la pols, la calor asfixiant dins la tenda, el menjar precari i la brutícia per centrar-te en els molts concerts que vas poder gaudir i retenir per sempre. El primer Doctor Music va ser gairebé una experiència iniciàtica. Aleshores no hi havia mòbils, entraves dins el festival amb un sol objectiu; passar-ho bé.

Les velles glòries del rock, com Lou Reed, Patty Smith o David Bowie, compartien cartell amb algunes de bandes de pop més potents del moment. Suede, Blur, Massive Attack o Morcheeba posaven el punt britànic a un cartell que també reservava espai per a referents internacionals de la tralla com Slayer, Girls Against Boys, Sepultura o Paradise Lost. La música electrònica ja s’havia fet un lloc entre el gran públic i una de les bandes icòniques de la banda sonora de Trainspotting, Urderworld, compartia cartell amb un dels músics més eclèctics del tombant de segle: Moby. Al cartell no hi podien faltar referents catalans. El festival el van obrir els Dr Calypso, i al llarg de tres dies van sonar bandes com Umpa-pah, Ja t’ho diré o Albert Pla, entre altres bandes. Tot i que la reedició d’enguany s’havia de fer altra volta a Esterri, finalment l’organització s’ha traslladat a Montmeló. La llista, creada pel mateix festival, ens recorda la majoria de les bandes que van participar en aquell banquet copiós de música i alegria juvenil.