Les dones també fan soroll

Les noies han dit prou. S’han cansat de ser ciutadanes de segona i han decidit denunciar i plantar cara en els molts fronts del patriarcat. Les violacions en grup i la condescendència del poder és la faceta més visible i cruel d’un sistema que tendeix a expulsar-les dels espais públics amb subtilesa. Sense referents, amb poca presència als mitjans i amb una cultura de micromasclismes interioritzada fins a l’inconscient, la lluita de les dones per donar veu a les experiències esperançadores és cada vegada més sòlida, més transversal i triomfadora. El feminisme amenaça l’statu quo i molts homes senten amenaçada la seua hegemonia. Aquella que donen per fet, que els ofereix dones amoroses, sotmeses, maternals i també provocatives. Homes que se senten segurs en l’ordre previsible i que davant les mobilitzacions de la darrera vaga feminista corren a abraçar-se a les cames de Santiago Abascal, l’home que els protegirà amb la seua Smith and Wesson, muntat a cavall, de les perilloses i odioses feministes. Riot Girls/Riot Grrrl compila més de vint-i-cinc hores de garage, punk, pop, surf o rock en femení. Més de cinc-centes cançons que demostren que la mala llet dalt d’un escenari no és patrimoni dels homes, que les dones també saben rascar guitarres i cantar amb veus trencades. Potser no omplen estadis ni fan música per a les masses. Quan escoltes el pop accelerat de Lipstic Homicides et recorda la força amb la qual tocaven les mítiques L7. A la llista hi trobem grups com Cub, Wild Flag o The Courtneys. Grups majoritàriament nordamericans que en ple segle XXI han decidit que tenen moltes coses a dir. També hi ha lloc per al garage sec de Coathangers, el punk de Naked Agression o el pop fosc de Beverly. No tots els grups són cent per cent femenins, però ho són totes les que porten la veu cantant.