Retrat d'una obsessió

Tots els fotògrafs tenen alguna obsessió: objectes, moments, espais, persones, números o sensacions que atreuen la seua mirada. Poden ser temporals o acompanyar-los al llarg de tota la seua carrera gràfica, però no en conec cap que no tingui alguna col·lecció de dracs, peus, finestres, reflexos, aparadors, gossos, somriures o retrovisors. El veterà fotògraf Toni Prim col·lecciona palmeres i, per primera vegada, s’ha decidit a revisar els milers d’instantànies que n’ha fet per compartir-ne una selecció coherent.

Més enllà de l’estètica, a través de les palmeres experimenta amb la llum i la composició, sempre conscient de l’entorn

Agafant aquest arbre com a fil conductor, l’artista ens mostra la plasticitat de la seua obra i la capacitat per jugar amb la llum i la composició sense els artificis de l’estudi. “Les palmeres són el viatge, les vacances i el temps lliure, són l’escapada al paradís”. Amb aquestes paraules es podria resumir el que Toni Prim sent per aquests arbres que avui dia podem trobar als llocs més inversemblants del món. “Si bé al començament les retratava d’una menera més intuïtiva, amb el temps comences a captar la seua relació amb l’entorn, en com es projecten les ombres i com interaccionen amb l’entorn”, confessa. Prim sempre porta a sobre una càmera Leica, petita i lleugera, amb la qual fa la majoria de fotos. “Les palmeres s’han convertit en una icona. Les trobem estampades per tot arreu, estan de moda; les trobem en la roba i també en joies, cartells de bars, botigues, perruqueries o establiments turístics. També en la publicitat, el cinema, la televisió i en els llocs més inimaginables”. Les palmeres han acabat concentrant els bons records que Toni Prim guarda de la seua infantesa, durant la qual els arbres sempre van tenir un papers important, font d’alegria, de vida i de germanor.

Les palmeres, però, amb el seu perfil exòtic, són les que van saber captar la seua mirada fotogràfica, el van hipnotitzar.