Solar

Tota l’energia que utilitzem, tret de la geotèrmica, la nuclear i la poca que s’extreu de les marees, procedeix indirectament de la fusió d’hidrogen per a fer heli a l’interior del Sol. És la llum del Sol la que mou el cicle de l’aigua per a l’energia hidroelèctrica, produeix el vent que mou els aerogeneradors, activa les fotocèl·lules de les plaques solars o n’escalfa els fluids que després escalfen cases o mouen turbines, i, és clar, s’aprofita en la fotosíntesi per a mantenir el cicle de la vida del qual s’extreu la biomassa.

El carbó, el gas natural i el petroli són combustibles formats a partir de biomassa fòssil. Deriven de l’energia del Sol, però són l’acumulació de l’aprofitament biològic de l’energia solar al llarg de centenars de milions d’anys, que estem consumint a un ritme milions de vegades més ràpid del que va caldre per acumular-la. No hi ha cap sostenibilitat en aquest consum, doblement suïcida, ja que, a sobre, està canviant el clima del planeta.

Podríem viure de l’energia solar consumint-la al mateix ritme amb què la rebem? Podem fer alguns càlculs. Per la fusió, el Sol perd uns 4,2 milions de tones de massa cada segon. Aquesta es transforma en energia d’acord amb la famosa equació d’Einstein, E=mc2, i per tant es genera una potència de 3,8x1017 GW. El Sol està en fase, podem dir, estacionària (no s’escalfa ni es refreda), i, per tant, tota aquesta energia l’emet com a radiació electromagnètica, sobretot llum visible. D’aquesta, la Terra en rep la part proporcional que ocupa a la superfície esfèrica que conté la seva òrbita, de 150 milions de km de radi. Amb un radi de la Terra de 6370 km, aquesta fracció val 4,5 parts de cada 10000 milions; un total d’uns 170 milions de GW, que equival a uns 1340 W per m2 de superfície exposada al Sol.

El consum mitjà d’energia al món, per a l’activitat humana (excepte la incorporada directament del Sol als aliments), l’any 2017, va ser d’uns 12500 GW; és a dir, un 0,007% de l’energia rebuda del Sol. No tota l’energia que arriba és aprofitable, ni de lluny; més de la meitat és reflectida cap a l’espai, i els ecosistemes col·lapsarien si els privéssim de la part d’energia solar que necessiten. Però, certament, tenim un immens marge de millora i no hem de descartar una societat futura dotada només d’energia neta. El consum desaforat d’energies fòssils d’aquests darrers 200 anys no haurà estat en va si ens proporciona l’acceleració tecnològica imprescindible per assolir el nou escenari.