Fugir cap al passat

Una mare molt jove i el seu fill preadolescent fugen pels familiars paisatges de l’Amèrica profunda. Van armats, juguen amb identitats falses, porten el maleter ple de bosses d’esport farcides de bitllets. Motels, gasolineres i carreteres infinites són els escenaris comuns en els quals estem acostumats a comprar aquestes històries. Si mai viatgés pels Estats Units i parés en una d’aquestes cafeteries que tots coneixem no esmorzaria tranquil, esperaria un tiroteig en qualsevol moment.

La novel·la, amb una gràfica de línia clara i fons minimalistes, els justos per situar-nos, sense ombres ni matisos, està editada en un format petit i una estructura clàssica de 2x3 vinyetes per pàgina. Aquesta senzillesa contrasta amb la cruesa de la història. May i el seu fill Eugene acaben de participar en el cop múltiple més important que s’ha perpetrat mai als Estats Units: 52 atracaments simultanis en una mateixa ciutat. Fugen de la policia amb la idea d’endegar una nova vida, una vida suficient, allunyada de les penúries econòmiques i les influències de moral dubtosa entre les quals May s’ha vist forçada a criar el petit Eugene. Ella ho faria tot per passar pàgina, i al llarg de la novel·la descobrim que ho farà i que també ho ha fet. L’amor de la mare i la bonhomia del noi amoroseixen una història fosca de violència a voltes gratuïta; les ombres en la vida de May i el seu caràcter decidit trenquen qualsevol intent de caure en el melodrama ensucrat.

El belga Max de Radiguès firma un còmic àgil que es menja d’una mossada. No hi ha temps per perdre en els detalls perquè n’hi ha pocs. Subtils, suficients per mantenir el ritme intens de la història. No hi ha floritures estètiques, tot es concentra en els personatges i les seues desventures. Una road movie en la qual el petit Eugene es veu obligat a madurar més ràpid del que li pertocaria. Acostumat a una vida poc convencional, la situació extrema en la qual es troben amb la mare posa el petit en una situació límit, traspassa qualsevol escenari desitjable. És fort, és valent, és intel·ligent i també sap ser violent, però no deixa de ser un nen que necessita l’amor protector de la mare. La història no és una mera lluita per la supervivència en una col·lecció d’escenes violentes resoltes amb més o menys solvència. Si fos així Bastardo no tindria cap gràcia. La força de la història recau, com sempre passa en les road movies que valen la pena, en els personatges. Al final no fugen mai de la policia, aquesta només és l’excusa per intentar trobar la pau i resoldre aquells conflictes que mai no es poden solucionar amb diners ni trets. Bastardo és una història d’amor incondicional.

CONNEXIONS PARANORMALS

> Chinatown, (Roman Polansky, 1974)

Convertida en un clàssic del cinema negre, la pel·lícula està ambientada a la Califòrnia dels anys trenta. Jack Nicholson encarna el paper d’un detectiu privat que es veu immers en una investigació que va més enllà del que ell s’esperava. En una trama en la qual ningú és qui sembla ser, els personatges es mouen en diferents nivells de conflicte, des de la cor-rupció fins a l’incest. Robert Towne va gua-nyar l’Oscar al millor guió original.

> The end of the fu***ing world ( Jonathan Entwitsle)

Sèrie de Netflix (originalment de Channel4) ba-sada el còmic homònim de Charles S. Forsman, amb el qual Bastardo té un parentiu estètic in-dubtable. James és un jove psicòpata antisocial que ha après a passar desapercebut i Alyssa és una noia que acumula molta ràbia i té ganes de fugir de tot i tothom. El destí els uneix en una fugida cap al no-res durant la qual viuran tota mena d’episodis de violència gratuïta.

FITXA TÈCNICA: Guió i dibuix: Max de Radiguès Editorial: Dibbuks Edició original francesa: Casterman (títol: Bâtard) Format: rústica, 15x19cm, blanc i negre, 192 pàg. Preu: 15 euros