El passat

Una senzilla recerca a Google permet comprovar que la història que explica Michael Kupperman a Niño prodigio és certa. Potser no calia, però quan et cau a les mans és tan increïble el que conta que és inevitable una petita dosi de desconfiança. El seu pare havia estat el nen més famós dels Estats Units als anys 40 i 50 gràcies a un programa de ràdio i televisió, passat que el mateix Michael havia ignorat tota la vida i va descobrir per casualitat quan ja era gran, quan el seu pare va fer un comentari sobre uns personatges que sortien a la televisió que va encendre les seues alarmes. Ignorava la vida del seu pare malgrat saber, perquè en el fons ho sabia, que era la clau que ho explicava tot.

Professor d’Ètica a la Universitat de Connecticut retirat, començava a patir els estralls de l’Alzheimer, potser aquesta era la via per la qual s’havia trencat el tabú. Alhora, una lluita contrarellotge perquè no absorbís tots els records com un forat negre. No hi havia temps per perdre, així que Michael va fer el que molta gent no s’atreveix a fer i després se’n penedeix: fer-li al pare totes les preguntes pendents. Va interrogar-lo sobre el seu passat de nen prodigi, però també sobre els seus sentiments, sobre com havia digerit aquell passat d’èxit social i misèria emocional. Després d’enterrar el passat i mirar de construir una família relativament aïllada en una casa enmig de la natura, prop de la Universitat, Joel Kupperman s’havia convertit en un pare llunyà i absent. La novel·la és un viatge al passat del pare –un nen explotat per la indústria de l’espectacle amb la connivència dels pares– i una reflexió honesta i crua sobre la seua pròpia relació i com les dos realitats estan connectades pel silenci, aquells silencis perversos que tothom accepta sense qüestionar-los i al final ho podreixen tot. L’autor també indaga en una línia poc coneguda del programa: fins a quin punt el fet que el seu pare fos jueu va ser un factor decisiu a l’hora d’utilitzar-lo en el context de la Segona Guerra Mundial.

Amb una traça negra i austera, la novel·la connecta estèticament amb els anys 40 i 50, sobretot quan utilitza fotografies d’època com a base per a les vinyetes. El llibre, que té una mida petita, més habitual per a les novel·les convencionals que no pas per a les gràfiques, està organitzat en episodis que avancen com escenes fragmentades. Una forma narrativa que ens fa més propera la lògica amb què funciona: el procés de l’autor per digerir les dosis de veritat i memòria que aconsegueix d’un pare que està desapareixent.

CONNEXIONS PARANORMALS

> Big Fish (Tim Burton, 2004)

Basada en la novel·la homònima de Daniel Wallace, Big Fish és una faula sobre la reconstrucció del record i la necessitat de quadrar les peces per-què el relat sigui versemblant. L’excusa que mou la trama és la necessitat que té el fill de conèixer el seu pare. Saber qui és i comprendre’l és el camí imprescindible que el fill necessita per fer les paus amb un mateix.

> Slumdog Millionare (Danny Boyle i Loveleen Tandan, 2008)

Un jove orfe que ha sobreviscut als barris baixos de Bombai acon-segueix colar-se a la final de Quién quiere ser millonario? i respon bé totes les preguntes. A la última, el productor fa detenir el jove Jamal Malik per esbrinar com ha aconseguit les preguntes i trampejar el pro-grama. No és superdotat, el món és ple de coincidències. Co

FITXA TÈCNICA: Guió i dibuix: Michael Kupperman Editorial: Blackie Books Edició original americana: Gallery 13 (títol: All the answers) Format: cartoné, 14x21cm, blanc i negre, 240 pàg. Preu: 19,90 euros