Màfia a tot color

Ambientada al Nova York dels anys setanta, El método Gemini és una obra amb clares referències als clàssics del gènere mafiós com Malas Calles, Uno de los nuestros o El Padrino. Bandes de barri, gàngsters, prostitutes, policies corruptes, veïns innocents, vells capos de famílies italianes i joves desaprensius amb ànsies de poder. El primer que ens crida l’atenció és l’estètica: tota la novel·la està construïda amb els colors bàsics –groc, vermell i blau–, una aposta visual que ens transmet l’essència dels fets: no hi ha lloc per al dubte i els matisos, els personatges són primaris sense marge per a l’autocomplaença o els sentiments ensucrats. Magius, àlies del murcià Diego Corbalán, un autor prolífic el còmic underground modern, construeix un món en el qual no ens estalvia ni violència ni sexe explícits. No juga a les insinuacions ni a fer volar la imaginació perversa dels lectors a través d’el·lipsis en les quals hem de sobreentendre els fets. L’agressivitat i la luxúria és molt present al llarg de tota la novel·la, encara que el seu pes en la trama va decaient a poc a poc i deixa pas a un ritme menys explícit. Les escenes més brutes i bèsties dels primers capítols van deixant pas a una narrativa més centrada en les motivacions i les finalitats dels personatges que no pas en la seua manera de treballar i gestionar els conflictes. És com si el mateix Magius s’hagués saciat de tanta broma macabra i marrana i hagués tendit a un joc més subtil. Amb un ventall de personatges molt extens –tant que a voltes costa de seguir si no s’està molt atent a totes les converses–, Magius reconstrueix un món propi a través dels llocs comuns del gènere que mai no deixaran de fascinar-nos: el pont de Brooklyn, les vies elevades del tren, els prostíbuls de New Jersey, els carrers de Harlem i els despatxos de la màfia. Cap lector d’El método Gemini hem trepitjat aquells escenaris i tots els reconeixem: un món paral·lel que es regeix amb els seus propis codis d’honor. La novel·la ens conta una història inspirada en fets reals, l’ambició desmesurada del mafiós Roy Demeo, que es va fer famós a la Nova York dels 60 i 70 com a membre de la família Gambino. Amb aquest punt de partida, Magius crea un món ben cosit que combina una línia fresca i gamberra amb unes postals a pàgina completa que són petits paradisos de calma visual enmig d’una història tan intensa com densa. Lluites fraticides, interessos creuats i contradictoris, aliances interessades i fidelitats honestes són els codis d’una hampa que es guanya la vida amb els negocis que tots coneixem. Extorsió, drogues, prostitució i un llarg etcètera.

>CONNEXIONS PARANORMALS

> La Peste , d’A. Rodríguez i R. Cobos, 2017.

Sevilla va ser una de les grans ciutats europees durant els primers anys d’expansió colonial al nou continent. Porta d’entrada i sortida de produc·tes i persones, també va ser un camp de batalla on es van trobar les velles i les noves idees. Poder i corrupció es troben en un context en el qual les persones amb ambicioses troben les seues possibilitats.

> Los Soprano, de David Chase, 1999.

Considerada com la sèrie pionera d’aquesta època dau-rada de ficcions televisives de llarga durada, Chase no ho va tenir fàcil per aconseguir que una cadena com-prés el projecte. James Gandolfini és el cap d’un clan mafiós que no deixa de ser un pare de família.

FITXA TÈCNICA: Autor: Magius (Diego Corbalán) Editorial: Autsaider Cómics, 2018 Format: 216 pàg, 17x23 cm, color, tapa dura Preu: 22 euros