Homenatge a Catalunya

Reconec que sóc bastant refractari, per prejudicis academicistes, a llegir les novel·les gràfiques. Així i tot, per sortir de la meua ignorància, n’he estat llegint l’adaptació d’Homenatge a Catalunya de George Orwell. Cal dir d’entrada que es tracta d’una bona adaptació, amb apunts acadèmics, com si els editors cerquessin un públic més ampli a l’habitual. És una obra de bon nivell gràfic, clara, de notable originalitat, hagiogràfica i il·lustrativa, sense arribar a fer somiar, com sembla que correspon al gènere, contingut, que se situa en els marges de la redundància i en l’expressivitat imaginativa feta exprés per a temperaments poc avesats a imaginar i a llegir pel seu compte. Res a dir. En sentit optimista, aprenent de la pròpia experiència, la novel·la gràfica es pot interpretar com un ajut meravellós per a la ment peresosa: permet omplir certs buits que la novel·la no explicita prou, per exemple, els espais del front; permet fer visible l’espai.

He dit la redundància perquè no aporta res de substancial al que ja coneixíem sobre la novel·la d’Orwell, excepte les bones aportacions contextualitzadores del professor Miquel Berga: molt interessant la idea que en el context anglès, la Primera Guerra Mundial ja havia acostumat els joves a allistar-s’hi. Curiós, també el temperament disciplinat del britànic que l’incita a retornar al front, curiós tot plegat...

Hi afegiria l’expressivitat imaginativa explícita perquè, de debò, ajuda a situar les peripècies del front de guerra en el seu context geogràfic, les fotografies del lloc del front, de la ciutat de Barcelona, amb la seua evolució política (bona observació: el guia turístic que n’explica l’itinerari en un context postmodern, com les Rambles canvien de veïnat i de funció social, després de les Olimpíades de 1992.) Finalment, remarcant l’aspecte local, veig que és tractat de manera poc mítica l’Hospital de Santa Maria de Lleida –fa setmanes una placa commemorativa recorda el pas del gran Orwell per la ciutat– on George Orwell hi va estar convalescent durant setmanes. En l’obra és representat per un estany de peixos estàtics que el milicià Orwell contempla durant hores, les hores de contemplació que la guerra deixa entre espais de trinxeres i combats. Algun element arquitectònic, visual, de l’hospital n’hauria subratllat la gràcia. Però en aquest aspecte, els lleidatans en som responsables de la poca importància que hem donat a Orwell a Lleida, cosa que encara es pot reparar, recordant.

El dibuix d’Andrea Lucio se situa en la correcció; el guió de Jordi de Miguel en l’evidència. Res a dir. En novel·la hi ha una pel·lícula esbossada. M’ha estremit la calma –l’any 38– de Banyuls de la Marenda, representada per una platja buida, on la parella Orwell i la seua muller s’aturen en la seua fugida d’Espanya, i el front del Segre, en l’espant de la guerra. Crec que el començament de la pel·lícula és aquí.