Cues

Em fascinen els documentals sobre la natura. Els sofisticats mitjans tècnics actuals, i la paciència dels reporters, ens han atansat autèntiques meravelles. El darrer que he vist és l’impressionant Our planet, amb la narració hipnòtica del gran David Attenborough.

Veure les grans criatures marines en acció és un espectacle superb, però també, a poc que ens hi fixem, una lliçó en directe sobre com funciona l’evolució que ens ha modelat per a ser com som. Hi ha detalls aparentment trivials que indueixen profundes reflexions. Mirem un dofí o una balena nedant, i comparem-los amb un tauró o una tonyina, i hi veurem grans similituds. Tots tenen, per exemple, una pell molt fina per lliscar suaument al medi, i una forma de fus que fa que el seu moviment tingui la mínima fricció i cost energètic mentre neden. Però, alhora, algunes diferències significatives ens parlen d’orígens radicalment diferents entre uns i altres. Sabem que dofins i balenes són cetacis, mamífers aquàtics, i com a tals gesten durant mesos i en la infantesa donen popa a les cries, cosa que els taurons i tonyines, que són peixos, no fan. Però hi ha un altre detall que ens parla de com han evolucionat uns i altres.

En un medi com l’aquàtic, on les forces de flotació compensen la gravetat, el moviment natural s’estructura doblant el cos a dreta i esquerra. Així, els peixos, que hi han evolucionat, tenen l’espinada articulada per permetre aquest moviment a dreta i esquerra, cosa que requereix una cua vertical per impulsar l’animal cap endavant, com veiem als taurons. Què passa, però, quan un animal accedeix a un medi en què els seus esforços s’han de centrar a vèncer la gravetat, i només en segon terme per avançar? Doncs que l’articulació de la seva espinada canviarà per a permetre el moviment vertical, ja que això és l’òptim en un medi on el moviment locomotor de les potes combina l’impuls cap endavant amb la contínua caiguda cap avall i l’impuls cap amunt. Mireu com corre un gos, un tigre o un búfal, i veureu aquest vaivé vertical predominant.

I és per això que, quan alguns mamífers van retornar al medi aquàtic, per tornar-se balenes o dofins, duien a la motxilla aquesta estructura vertebral, i les seves cues van evolucionar per ser pales horitzontals que es mouen majestuosament amunt i avall, en lloc de fer-ho, com els taurons, a dreta i esquerra.