Edward Jenner, el savi poeta

Als estudiants de Medicina se’ns explicava que la professió anava de salvar vides. Si no era possible, d’alleugerir el patiment, però en cas de poder, no dubtar i salvar. Si a més a més, curaves la causa definitivament, millor que millor. Seguint aquesta lògica hi ha pocs dubtes que l’home que més èxit ha tingut en l’esmentada comesa és el metge anglès Edward Jenner (Berkeley, 1749-1823). Aquest doctor fou un facultatiu rural que va haver d’afrontar l’epidèmia del seu temps, la verola, una xacra causant de la més alta mortalitat. En aquella època se sabia que si superaves la malaltia no podies tornar a agafar-la i, per això, la gent s’inoculava amb la intenció d’intentar prevenir-la, però tot sovint s’acabava infectant. Ell es va adonar que les vaques també patien l’afecció però alhora era molt més suau en els humans. Va demostrar que exposant persones sanes a pus infectat per verola de les vaques, aquestes passaven un quadre febril lleu que protegia en el futur de contraure també la verola dels humans i que es podia usar el material de persona a persona i desenvolupar tècniques per fer més segura la inoculació. Obrint la ciència de la immunologia i validant la tècnica de vacunació ha causat un impacte incalculable en la supervivència. Hi ha qui opina que la seva és la feina científica que més vides ha salvat en el transcurs la història. La solidesa de la seva investigació va convèncer els nobles anglesos de vacunar el seus fills i fins i tot Napoleó, d’ordenar la del seu exèrcit. El rei d’Anglaterra el va finançar perquè pogués estendre el coneixement i la campanya de vacunació.

Ple de riqueses i honors, Jenner va seguir vivint al seu poble, atenent els veïns. Va tenir temps de dedicar-se a la zoologia i també a la poesia; de fet va escriure un gran nombre de poemes. Li han posat el seu nom a un asteroide i a un cràter de la Lluna. Desconec si a un poeta això l’impressiona, però no tinc cap dubte que per a un metge no està gens malament.