El poder i la glòria

Els diàlegs “extremament apòcrifs” entre Savonarola i Maquiavel, suposats per Vicenç Villatoro a Massa foc (Pòrtic), que ressenyava aquí mateix diumenge passat, podrien haver tingut lloc a Florència, cap allà 1493, al final de la prodigiosa primera etapa de govern –indirecte, sempre entre bambolines– de la família Mèdici. A la capital de la Toscana, els Mèdici representaven, al dir de l’autor, “el poder i la glòria”. El poder polític i econòmic, la glòria d’embellir una ciutat contractant els artistes més destacats del seu temps, de Miquel Àngel a Botticelli, i de convertir-la en capital de les belles lletres i el pensament, envoltats de filòsofs i literats prestigiosos com Poliziano o Pico della Mirandola. El patriarca Cosme el Vell hi posa els fonaments, el seu nét Lorenzo culmina l’obra. Villatoro el descriu així: governant, mecenes, poeta, guerrer, amant de les arts i de les dones... Passarà a la història com Lorenzo el Magnífic, un adjectiu que –observa l’escriptor egarenc– no és a l’abast de tothom (per contra, el seu fill serà conegut com Piero il Fatuo, és a dir, l’Infortunat, si fa no fa com el nostre Jaume el Dissortat: quin contrast tan cruel, no sempre els testos s’assemblen a les olles).

La nissaga de negociants i banquers que domina la ciutat de l’Arno al llarg de tot el segle XV i part del XVI, provocant la fascinació del jove Maquiavel, exercirà el seu control omnímode, sovint limitant-se a situar estratègicament peons al tauler o a estirar els cordills oportuns, des del palau familiar de Via Larga, hores d’ara Via Cavour. Conegut avui dia com Palazzo Medici Riccardi, l’immoble és tan voluminós que va comportar l’enderrocament de vint cases que s’aixecaven fins aleshores en aquell indret. Michelozzo s’encarregaria del projecte arquitectònic, rebutjat un d’anterior de Brunelleschi, potser per massa ostentós. La façana és “més imponent que bella”. Símbol de força, fa pensar en un castell. Altra cosa és el pati cobert, vorejat de gràcils columnes. Ara bé, la joia de l’edifici es troba a la capella dels Mags, meravella pintada per Benozzo Gozzoli, que hi retrata Lorenzo i el seu germà Giuliano a cavall, com a reis de l’Orient, lluint luxoses indumentàries, seguits de parents, amics i aliats. Imatge del paradís terrenal, conclou un Villatoro justificadament embadalit, “la representació del món tal com hauria de ser”.