La plenitud

Potser la plenitud és una de les teves majors pastanagues. Estaràs amb mi que moltes vegades menges per omplir un buit i no tant perquè tens gana. En canvi, t’oblides d’omplir els teus pulmons durant tot el dia i, de sobte, quan estàs estressada el teu cos t’obliga a fer un esbufec, un sospir o fins i tot t’agafa el singlot perquè entris més aire.

El sentiment de no viure en plenitud moltes vegades ens fa viure des de fora del nostre centre. De manera conscient o no, busquem constantment saciar aquest sentiment que ens falta alguna cosa. I llavors arriba quan ens centrem en tot allò extern: la feina, les possessions, les amistats… Si busques al diccionari què vol dir plenitud et sortirà: “estat d’una cosa o persona que ha assolit el seu moment de màxima perfecció o desenvolupament”. Aquesta definició ja ho diu tot! Com ens hem de sentir complerts si dins del nostre cervell mai assolim la perfecció!

Potser si comencéssim a mirar més a dins nostre, a observar la manera com funciona el nostre cos, veuríem que el cos se sent saciat quan l’aportament d’aire arriba amb cada inhalació. El cos se sent feliç amb una breu retenció de l’aire a dins dels pulmons i el cos es relaxa quan l’aire surt pausadament cap a fora. Si segueixes observant veuràs que el cos torna a fer una altre retenció d’aire aquest cop amb els pulmons buits.

El ioga té tècniques específiques de pranayama (la respiració conscient) que ens ajuden a respirar profundament per sentir la plenitud en el nostre dia a dia.

Recorda que l’aire és l’element limitant de la teva vida!