Vides (im)possibles
El costumbrisme futurista del belga Oliver Schrauwen, en sis històrietes de ciència-ficció inquietants
Descriure amb paraules els escenaris en els quals es mouen els personatges d’Olivier Schrauwen a les diferents historietes de Vidas paralelas no és fàcil. El mateix protagonista de Grises confessa que el còmic és la millor manera d’explicar el que li ha passat i acostar-se a les sensacions que ha viscut durant l’estona que ha estat abduït per uns extraterrestres. Els seus relats aconsegueixen transmetre unes sensacions estranyes. Si no estem avesats al seu estil i no ens hi acostem amb tots els sentits predisposats, d’entrada ens podria despertar una certa desconfiança.
L’aparença senzilla és tramposa: la simplicitat del traç i l’ús mesurat dels colors no és gratuïta, sinó imprescindible per acostar-nos als diferents personatges que ens retrata i els seus mons inquietants. Vidas paralelas és una sort de viatge lisèrgic per les fòbies i fílies d’uns homes i dones que intenten trobar la manera d’encaixar en la societat que els ha tocat viure. Un dels personatges s’implanta una aplicació per convertir la seua vida en un còmic i una altra pateix la invasió d’un troll cerebral que no pot eliminar perquè no té diners per a un bon antivirus.
A Olivier Schrauwen, amb mitja dotzena de títols a l’esquena, se’l considera un dels autors més autèntics i innovadors del panorama actual. Després d’explicar la vida d’un pirata menyspreable a Guy, retrato de un bevedor, obra que signa amb els guionistes francesos Ruppert i Mulot, l’autor belga afincat a Berlín torna amb sis relats futuristes protagonitzats per sis personatges que es diuen com ell. Aquesta vegada ha decidit deconstruir la ciència-ficció per parlar-nos de sentiments tan propers i identificables com la por a l’oblit o a la solitud; obsessions raonables com la necessitat de trobar un lloc al món o ser estimat i reconegut per la poca gent que estimes i reconeixes.
Amb una paleta de colors llampants utilitzats en baixa intensitat, els quals et transporten a un terreny desconegut perquè és poc habitual, així construeix uns personatges que als lectors llatins ens són encara més xocants. No sé fins a quin punt la cultura continental belga i alemanya, amb tendència a tenir un caràcter més reservat i contingut, condiciona la construcció d’uns personatges que defugen les reaccions histriòniques i es mouen sempre amb una naturalitat que podria arribar a ser exasperant per als lectors més meridionals. Això no vol dir que perdi versemblança, ans al contrari, l’autor aconsegueix connectar amb sentiments molt bàsics i universals, com a mínim al món occidental modern. Ho fa de la millor manera possible: aconseguint que la complexitat sembli fàcil.
> CONNEXIONS PARANORMALS
> Escorxador-5, de Kurt Vonnegut
L’autor aprofita un dels episodis més durs de la seua biografia –quan va ser capturat pels alemanys durant la II Guerra Mundial i obligat a netejar Dresden de cadàvers– per convertir-ho en l’eix indefinit que traça el senderó pel qual transcorre una part de la novel·la. Escrita amb un prosa senzilla i di-recta, Vonnegut transporta Billy Pingrim, el protagonista, en el temps i l’espai, inclòs el planeta imaginari Tralfamadore.
> Black Mirror, de Charlie Brooker
La sèrie, original de la BBC i que Netflix ha desenvolupat fins a la cinquena temporada, és una col·lecció de futurs distòpics inspirats en possibilitats reals. Els capítols són inde-pendents els uns dels altres i ens plantegen situacions quotidianes esperpèntiques i es-borronadores, fruit de la combinació per-versa de tecnologia, globalització i xarxes socials. El que fa més por de Black Mirror és que totes les veus possible.
FITXA TÈCNICA: Guió i il·lustració: Olivier Shrauwen Traductors: César Sánchez i Alberto García Marcos Editorial: Fulgencio Pimentel Edició original francesa: Vies parallèles (Actes sud, 2018) Format: flexbinder, 19x27cm, color, 128 pàgines. Preu: 26,5 euros