Melodies cubanes

Cuba és una illa magnètica, això ho sap molt bé el fotògraf Juan Miguel Morales, que acaba de publicar un llibre de retrats i entrevistes amb músics d’aquell país caribeny. El projecte editorial que Morales tenia en ment quan va viatjar a Cuba el 2003 era fer només fotografies, setze anys més tard veu la llum Cuba va: dialogando con músicos cubanos (editorial Milenio, 2019), una obra que ens permet comprendre la música cubana de la segona meitat del segle XX a través dels seus protagonistes. “D’aquella primera visita a l’illa vaig tornar amb molt material perquè la majoria de sessions de fotos les vam fer a casa dels diferents músics que surten al llibre, com que també ens servien per prendre alguna cosa i parlar una bona estona jo aprofitava per gravar les converses”, explica Morales. “Quan vaig parlar amb Javier de Castro sobre aquest projecte que tenia gairebé enterrat i oblidat, em va proposar reconvertir-lo i afegir les entrevistes a les imatges originals”.

A través de les entrevistes conversa que Morales estableix amb músics com Esther Borja, César Portillo de la Cruz, Lázaro Ros o Carlos Varela, ordenades segons l’edat dels protagonistes, els lectors podem comprendre l’evolució de la música cubana dels darrers seixanta anys i la seua relació amb la revolució. “Esther Borja ja tenia noranta anys quan la vaig conèixer, ella havia estat molt implicada amb la lluita contra Batista i estava sincerament agraïda a la revolució. La generació que havien viscut els temps previs a Fidel Castro eren més benevolents amb el règim perquè valoraven molt positivament els avenços socials que s’havien aconseguit, començant per la reivindicació i el prestigi de la música afrocubana”, explica Morales. “En canvi els músics nascuts durant el castrisme ja tenen una visió més crítica del sistema, en saben valorar les coses positives però també li veuen els defectes. Varela deia que ell no era condescendent amb el règim perquè la revolució li havia ensenyat a ser una persona crítica”.

Els diferents matisos de la revolució es reflecteixen en els molts retrats que Morales va fer durant els mesos que va ser a Cuba en un viatge que ell considera inoblidable. Setze anys més tard, quan potser ja no ho donava per perdut i alguns dels testimonis ja han traspassat, el projecte finalment ha vist la llum. Un repàs al son, la rumba, la trova i les diferents corrents de fusió que fins al tombant de segle van fer ballar els cubans al so de la revolució.