Mas d'en Pol'18

FITXA TÈCNICA Celler: Xavier Clua. Zona: DO Terra Alta  Varietat: Garnatxa blanca, chardonnay i sauvignon blanc  Tipus de vi: blanc afruitat i jovial. Grau: 13,5%. Preu: 8,50 €

Rosa Domènech és la parella d’en Xavi Clua, que dóna nom al celler del qual avui us parlem.Fundat l’any 1995 a Vilalba dels Arcs, el cognom Clua sempre ha estat relacionat amb l’elaboració de vins a la comarca de la Terra Alta. El Xavier, la quarta generació dedicada al vi, va ser el primer a embotellar i comercialitzar els vins que fins aleshores feien a doll. Som davant d’un dels clàssics de la zona ja que tot i que la DO Terra Alta és va fundar l’any 1982, la majoria dels cellers van arribar-hi més tard. Hi ha diferents raons que expliquen aquest fet, i una seria que el món cooperativista sempre ha sigut molt important, de manera que hi havia poca tradició d’anar per lliure. L’orografia de la zona és variada: trobem conreu en esplanades, terrasses, zones boscoses i pendents. La majoria del raïm està concentrat entre els 350 i 550 metres sobre el nivell del mar. La garnatxa blanca és la varietat reina i és que el 30% de la producció mundial d’aquest raïm es cultiva a la Terra Alta. A la blanca l’acompanyen la negra i la peluda, entre altres varietats com el macabeu, la parellada i el samsó. Actualment hi ha seixanta-tres, cellers i és que el creixement en els darrers anys ha sigut espectacular.

Aquest fet potser es deu a l’expressió única dels seus vins fets amb garnatxa blanca plantada, com apuntàvem, sobre diferents terrers amb predomini o influència de calcari. Això dóna al vi notes salades que, a la vegada, són refrescants. Si analitzem la garnatxa blanca com a varietat, però sobretot com a vi, hem de tenir en compte que és una oxidativa i, tot i que pot anar acompanyada de la fusta, la seva millor versió és quan s’elabora com a vi blanc jove (sense envellir en bótes de fusta, vaja).

Una pràctica que darrerament s’està popularitzant entre els viticultors de la zona és fer dues passades a les vinyes, una de més verda i l’altra de més madura. D’aquesta manera els vins tenen un bon equilibri i sense la fusta també poden perdurar en el temps.