De la malària al gin tònic

La paraula quítxua quina significa escorça. De totes les escorces de tots el arbres, el antics inques tenien en gran consideració la d’un arbre concret. Li deien quina-quina, escorça entre escorces, per les seves propietats curatives. Fent el paper que el salze feia a Europa, els inques utilitzaven aquest arbre –que els espanyols en una mostra d’originalitat anomenaren quino – en infusió com a analgèsic i antipirètic. Va ser més tard, quan els europeus portaren la malària a terres americanes que es va descobrir que també n’alleugeria els símptomes. La quinina va ser descoberta i depurada en un col·legi jesuïta del Perú, que la va exportar a Europa l’any 1631 sota el nom d’Escorça Jesuïta. La quinina, denominació evolució del quina-quina, és un alcaloide blanc i cristal·lí amb un gust molt amarg. Durant el segle XVII, la fórmula més habitual d’administrar-la era barrejar la pols amb un líquid, normalment vi, per beure’n la dosi. Paral·lelament, durant el segle XVIII Johan Jacob Schweppe, un rellotger alemany que vivia a Ginebra, va inventar l’aigua carbonatada. L’empresa que va fundar, Schweppes, s’instal·là a Londres. Va ser l’any 1873 quan es van unir els dos productes amb la intenció de produir un beuratge medicinal. L’aigua tònica rep aquest nom per les propietats tòniques (relaxants i digestives) que té. Es composa d’aigua carbonatada i quinina. L’ús de la tònica s’estengué des de les colònies tropicals britàniques a l’Àsia i Àfrica a la resta del món com a profilaxi de la malària. Amb una dosi de quinina molt més alta que l’actual, la vella tònica devia ser molt amarga i difícil de beure. Calia millorar-li el gust, aquesta és l’excusa, diu la llegenda, que empraren els soldats britànics a l’Índia per barrejar-la amb ginebra.

Opinió L’ús d’aliments i begudes per a la cura o prevenció de malalties és una estratègia de baix cost altament efectiva. Un altre exemple és prevenir la càries infantil afegint fluor a la sal. Dit això, no cal ser ingenus, no hi ha iogurts que curin el colesterol, ni llets que evitin l’osteoporosi

A dosis altes, la quinina té importants efectes secundaris i està rigorosament prohibida a les embarassades pel seu efecte avortiu. És per aquest motiu que l’FDA americana va limitar a 83 parts per milió la concentració màxima en les begudes comercials. Això és 250 vegades menys que la dosi necessària per a tenir efectes terapèutics.