Els orígens del hip-hop

Realment es fa estrany escriure sobre música. Les paraules llegides en silenci sempre seran un succedani insípid. Hip hop family tree és una enciclopèdia històrica del hip-hop en format còmic traduïda i editada en castellà per FlowPress. Dels quatre volums originals del nord-americà Ed Piskor aquesta tardor s’editarà el tercer. Llegir sobre hip-hop mai serà el mateix que escoltar-lo, però escoltar-lo després d’haver llegit el còmic encara és millor. El hip-hop ha evolucionat des d’aquells foscos anys setanta als suburbis de Nova York quan van començar a substituir les bales i la navalles per les melodies i les rimes. Amb la globalització mainstream sempre hi viatgen polissons, és per això que les cultures més subterrànies el hip-hop han aconseguit plantar la seua bandera arreu del món. Una proposta originalment marginal, negra i subversiva que ara omple estadis i recull premis a les gales més glamuroses. El sistema ho digereix tot, ho processa tot i ho pot convertir tot en subproductes de consum ràpid i fàcil. Però els orígens d’aquest moviment cultural –que a grans trets també inclou els grafits i el break dance – és una llegenda que valia la pena explicar. Amb un peu al còmic comercial i un altre a l’ underground, Piskor va proposar-se fer una obra que no defuig els detalls que fan gran aquesta història: a banda dels referents imprescindibles amb noms i cognoms –músics, discogràfiques, sales, productors i programes de ràdio– també ens situa estèticament en cada moment.

En la companyia de la lectura i el gaudir de les il·lustracions, o per pur plaer, podem comprendre els primers anys del hip-hop a través de grups i solistes com Fatback Band, Spoonie Gee, Chrash Crew, The Sugarhill Gang o Kurtis Blow entre molts altres. Aquests no sortien a les gales EMI, però són part de la història de la música moderna.