Les tessel·les d'un mosaic

Les obres escrites en forma d’aforismes havien estat molt habituals en altres èpoques: les píndoles de pensament havien estat com a indicacions per a les cartes de navegar en el món moral, sempre tan complex. Fins i tot, en els fulls dels calendaris del pagès o en les llibretetes dels forners, s’hi estampava aforisme de tipus popular, de tipus “Al pa, pa i al vi, vi”. Ara el llatinista Antoni Seva Llinares, després d’una dilatada vida com a professor i escriptor, n’ha publicat una d’excel·lent amb el títol de Mosaic, Màximes i pensaments, a les Publicacions de la Universitat de València. Aquestes pastilles de pensament o tessel·les d’un mosaic moral més ampli presenten una gran utilitat com a calmants dels estressos habituals de les xarxes socials i de les televisions i ràdios.

Si em permet l’amable lector, li diré que és un volum ordenat per pensaments breus, de temàtica molt variada, sense voluntat sistemàtica, que permeten una ullada continuada i un assossegament de l’ànim. És un llibre ideal per als temps buits: els viatges en tren, les esperes en una estació d’autobús, o el moment inquiet abans de conciliar el son. També és un llibre excel·lent per ser comentat a l’aula, amb esperit obert. Atès que el senyor Antoni Seva ha estat un llatinista il·lustre, professor de llatí en diversos instituts i traductor d’obres llatines, com ara les tragèdies de Sèneca entre altres amenitats, els seus pensaments i màximes es mouen dins les amples coordenades de l’humanisme: el paper dels professors com a estimulant del saber dels deixebles –ell no escriu mai el mot alumne–; la discussió d’una determinada afirmació planiana: la porta és verda, la porta és verda, se’n recorden; un apunt sobre un defecte moral, la crítica al fanatisme...

La meua opinió és que és de la mena de llibres que has d’anar llegint com un breviari per a esmussar les arestes més punxegudes del pensament humà. La tasca que il·lumina aquest volum és que la lectura recurrent dels pensaments breus ajuda a una mena de pilates mental que flexiona els pensaments, els vigoritza, els agullona, en subratlla la resistència i n’esborra les ximpleries.

Així, de la mateixa manera que una novel·la podria crear un món poderós i suggestiu que transitem a través de la lectura continuada, aquest viatge ens transporta cap a altres vides i altres experiències –altres temps i altres contextos–; els aforismes, ens mostren formes de pensar i, per acumulació, a través del retorn a les pensades, els lectors fem musculatura intel·lectual, promovent el pensament crític i expulsant els raonaments ximples. De la recurrència de la lectura dels pensaments surt un esclariment, una nota d’autocrítica, un matís, un cert refinament.

Avesats avui en dia al titular de portada, al crit, al tuit i a la consigna, els pensaments d’Antoni Seva conviden a un estat mental d’alerta refinada, de suau ironia, de represa dels vells pensaments humanístics posats al dia.