Sortejos per cognom

Un mètode habitual a l’hora de seleccionar personal quan hi ha molts candidats és fer un sorteig a partir de la inicial del cognom de tots els presentats. Aquest mètode consisteix a ordenar alfabèticament per cognom tots els candidats a aquesta plaça que es vol cobrir i escollir aleatòriament una lletra, aleshores l’afortunat és el primer aspirant que té el cognom començant per aquesta lletra. Si en lloc d’una plaça a cobrir són 10, per exemple, els afortunats són els 10 primers alfabèticament a partir de la lletra escollida a l’atzar. Tot i que la forma d’escollir la lletra sigui completament aleatòria –és a dir, totes les lletres tenen la mateixa probabilitat de sortir– no es tracta pas d’un sorteig just. I per què no és un sorteig just? Doncs perquè la distribució de les inicials dels cognoms dins de la població no és uniforme. Vegem-ho amb un exemple a partir dels cognoms de les quaranta persones que formen la plantilla i el cos tècnic del Lleida Esportiu de futbol.

Tal com mostra el gràfic de barres adjunt, no hi ha cap cognom començat per H, I, J, K, Q, W, X, Y ni Z. En canvi hi quatre cognoms començats per cadascuna de les lletres B, C, G, L, S i T. A partir d’aquí podrem treure diverses conclusions:

1) Els cognoms que comencen per la A tenen més probabilitats de ser escollits perquè no hi ha cap cognom que comenci per W, X, Y i Z i com que no hi ha cap cognom amb aquestes inicials es torna a començar per la A. Igual passaria en el nostre exemple amb els cognoms amb L si surt una H, una I, una J o una K.

2) Delgado i Díaz tenen menys probabilitats de ser escollits en un sorteig perquè la seua inicial està a continuació de lletres que són inicials de molts cognoms.

3) Si, per exemple, la lletra escollida és la L, León sempre serà escollit abans que Litwin, Liu i López. I si només hi ha una plaça en joc aquests últims tindrien una probabilitat del 0% de ser escollits mentre que León tindria una probabilitat de més del 19% de ser escollit. Absolutament injust. I com arreglem aquest desgavell probabilístic? D’una manera molt senzilla, assignant un número a cadascun dels participants i escollint un nombre a l’atzar.

Juan Miguel Ribera

El matemàtic valencià Juan Miguel Ribera de la comissió de joves de la Reial Societat de Matemàtiques d’Espanya ha posat el crit al cel i finalment ha aconseguit visualitzar aquesta injustícia probabilística utilitzada excessivament en l’administració pública (oposicions, assignació de pisos…). Ara bé, que les administracions corregeixin aquesta anomalia ja és una altra història.