Fruits

Un fruit és l’òrgan que culmina la reproducció sexual de les plantes. La part femenina o gineceu consta dels carpels, òrgans femenins que contenen els òvuls, i es fecunden amb el pol·len dels estams, que constitueixen la part masculina o androceu. Un cop fecundats, es desenvolupen les llavors acompanyades de teixits protectors i nutritius. El conjunt és el fruit, que si està en bon estat i cau en terreny fèrtil possiblement desenvoluparà una nova planta.

La gran varietat de fruits, però, ens indica que no tots es formen de la mateixa manera. Estams i carpels són fulles modificades que poden venir acompanyades d’altres fulles, els sèpals del calze, que protegeixen la flor abans que eclosioni, i els pètals, amb formes, colors i aromes que atreuen animals que ajudaran a transportar el pol·len. Tot plegat, muntat sobre el receptacle, un eixamplament del peduncle que la uneix a la resta de la planta.

Els carpels tenen diverses capes i de vegades compartiments interns. La mitjana o mesocarpi l’aprofitem en pomes i peres, en què es torna carnosa sense una separació rígida amb les llavors, i en préssecs, en què la llavor queda closa en un endocarpi llenyós, dur; també a les olives el mesocarpi i el pericarpi (extern) són la part comestible, i els melons i síndries són grans desenvolupaments de l’ovari inferior del carpel, amb el pericarpi endurit i el mesocarpi comestible. A les taronges aprofitem la capa interna o endocarpi, que fa compartiments i forma els grills; el mesocarpi és blanc, amarg i poc apetible. A les nous, avellanes i ametlles ens mengem la llavor, protegida dins d’un endocarpi llenyós.

Per altra banda, les maduixes deriven de l’engruiximent del receptacle, que acumula nutrients i es torna roig, i sobre el qual queden granets groc verdosos que són cadascun, estrictament, un fruit. Aquesta agrupació s’anomena infructescència, i l’agrupació de flors de la qual procedeixen, inflorescència. Les pipes de gira-sol o la pinya tropical en són també exemples.

Finalment, hem de notar que la fruita que mengem són sempre fruits, però l’invers no és pas cert. Hi ha moltes verdures que són fruits, com els tomàquets (on ens mengem tot el fruit), el cogombre, el carabassó, l’albergínia, o el pebrot. Els llegums, per exemple, són llavors desenvolupades dins del carpel madur. Verdura i fruita són termes imprecisos marcats per l’ús culinari que en fem, mentre que un fruit té una definició botànica més precisa.