A la caça del públic infantil

Ja fa temps que en el panorama musical català s’està coent una fornada de bandes que han trobat un filó en el públic familiar. Concerts a hores raonables, caixets més dignes i un públic entregat a la causa són algunes de les poderoses raons que han dut alguns músics a espolsar-se els prejudicis i mirar d’atreure fans entre els més menuts.

Un dels exemples paradigmàtics d’aquest viratge són els Penguins, banda d’ska que ha passat de fer concerts a altes hores de la matinada per a una tropa d’skinheads entregats als clàssics jamaicans, a tocar a l’hora del vermut o el berenar per a un públic familiar. Laly BeGood és de Barcelona i s’ha agenciat el concepte KindyRock per donar veu al seu estil irreverent i tendre. Amb un parell de discos al mercat, ofereix des d’espectacles de petit format acústic fins a saraus de més calibre, acompanyada a voltes per artistes com Xarim Aresté o Roser Monforte. Xiula també formen part d’aquesta nova onada, una banda pensada per a nens i nenes que freguen la preadolescència. Encara que les bandes semblen sortides del no-res, algunes com la mallorquina Mel i Sucre ja porten deu anys picant pedra sobre els escenaris i La Tresca i la Verdesca no són pas uns nouvinguts.

Els grups encarats al públic familiar són alguna cosa més que músics. Per captar l’atenció de la canalla cal alguna cosa més que una bona veu, una lletra enginyosa i una melodia potent. Totes les bandes han de tenir una posada en escena que frega el teatre, amb un ritme per al concert molt adaptat al públic infantil.

De totes aquestes bandes, però, el Pot Petit és el que més adeptes està sumant arreu de Catalunya. Bona música, ritmes atractius i lletres entremaliades i divertides és la combinació ideal per enganxar el seu públic potencial. Cançons com El lleó vergonyós, Els Pirates o La Gallina Tica estan cridades a formar part de la infantesa d’una generació.