Jazz per als dies tristos

Cares de circumstàncies al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona quan sona la mítica cançó de la Família Telerín: “vamos a la cama que hay que descansar, para que mañana podamos madrugar”. Al centre, el fèretre de Terenci Moix, cobert amb vuit roses, un paquet de Ducados i una fotografia de Marilyn Monroe. Aquesta va ser una de les cançons escollides pel mateix finat, qui va tenir temps de preparar les últimes voluntats per a una cerimònia que va demanar laica i alegre. El contrast entre les expressions de tristesa dels assistents i la música alegre i infantil que ell va fer posar per la megafonia del Saló era un poema agredolç.

Si busquem la paraula funeral al cercador d’Spotify, la majoria de llistes són “cançons per al meu funeral”. Ignoro si cap de les seleccions de darreres voluntats ha estat utilitzada en cap cerimònia, els interessats tampoc no podran alçar-se de la caixa per ballar el que deuen considerar les seues cançons preferides. Altres seleccions són més curoses i ens proposen temes delicats de música clàssica, un fil musical per posar durant la vetlla per crear un ambient sobri, relaxat i agradable. Si afinem la recerca també podem buscar marxes fúnebres, i aquí apareixen dos títols que ningú no pot obviar: la marxa fúnebre de Chopin i el tema Amazing grace.

D’altres són marxes fúnebres, les quals és inevitable imaginar-les com a banda sonora d’un comiat cinematogràfic.

La llista d’avui és una selecció per fer més lleugera la pena, per arrencar un somriure sense desprendre’s de la pena. Una selecció de temes de jazz en la qual es combinen noms com Louis Armstrong, Ella Fitzgerald o Nina Simone amb bandes actuals menys famoses com la New Orlenas Jazz Vipers, els Firehouse Five Plus Two o Squirrel Nut Zippers. Sort que no cal esperar cap mort per gaudir-la!