Viure dins del cos

Treballar amb el nostre cos ens serveix per trobar-nos amb nosaltres mateixos. El sistema nerviós està connectat a tot el cos. La respiració profunda i lenta ens porta a frenar el sistema nerviós simpàtic, que és el que s’activa quan ens sentim en perill i en alerta. Vaja, estressats. Us ha passat mai que esteu conduint i, de sobte, han passat 20 quilòmetres sense que us n’hàgiu adonat? A vegades en passem 100, de quilòmetres!

Quan condueixo me’n vaig, no hi sóc i perdo la realitat de vista. Em perdo en el mar de pensaments que passen per la meva ment i el meu cos sobreviu en mode supervivència. Si està en supervivència està tens, potser per això el vostre cos recull algunes contractures. Si no tinguéssim el dispositiu de supervivència hi hauria més accidents. Perquè aleshores sou en un altre lloc!

Això també ens passa quan caminem pel carrer. A mi em diverteix veure la gent caminar pel carrer. Semblem tots pollastres sense cap. Perquè en realitat el cap està fora del cos. Fixeu-vos-hi: persones que viuen en el cap i el seu cos segueix com pot aquest cap tan potent que va mil passes endavant. El cap arrossega el cos sense tenir-lo en compte quan vivim fora del cos. I si enganxéssim el cap al cos? Si vivim enfundats dins del nostre cos, conscients que som el cos i la ment units, l’harmonia i el sentiment d’equilibri s’instal·laran. Més enllà del moment en què estem al gimnàs exercitant el cos, anem a caminar o a córrer, és clar!

Proveu-ho: 

Poseu-vos una alarma al mòbil que us avisi cada hora. Estigueu fent el que estigueu fent pareu un instant. Imagineu que el cap es connecta al cos a través del coll. Llisqueu dins del vostre cos i ocupeu-lo plenament amb la vostra consciència. Respireu fondo i deixeu que se us escapi un somriure. Obriu tots els sentits i percebeu tot el que us envolta. Tanqueu uns instants els ulls i contempleu el teu vostre món intern. Sentiu la vida dins vostre! I seguiu el vostre dia.