Perifèries punk
Un retrat intimista i nostàlgic sobre l’adolescència punk a l’extraradi de Barcelona a finals dels vuitanta
Kiko Amat va estrenar-se en el terreny del Long Play literari amb Rompepistas, una novel·la fresca, tendra i directa sobre una colla de punks que intenten sobreviure en un barri perifèric de Barcelona a finals dels vuitanta. El futur és una autopista que creua l’extraradi per entrar al centre de la gran capital, no hi ha cap sortida que connecti amb els barris obrers del Baix Llobregat. Rompepistas i els seus amics es passen el dia bevent, fumant, fent el brètol, rient, fent música, ballant i barallant-se; mirant d’evadir-se d’una realitat que no els agrada i tampoc no tenen eines per transformar. Els sembla viure en un carreró sense sortida i es comporten com si no hi hagués demà. La veritat és que l’endemà existeix i és una puntada a l’estómac: una ressaca monumental i una família desestructurada, un altre dia perdut o senzillament memorable. Rompistas està escrita en forma de flashback. Torna al seu barri quan ja és un home que passa dels quaranta i ja no queda cap rastre del punk incorruptible de finals dels vuitanta. A partir d’aquí recorda la seua joventut directa al precipici: no estudia, no treballa, es droga, es baralla amb els pares i busca en la música i els amics el refugi davant d’un món que no entén. No té la sensació de viure en cap perifèria, senzillament el seu univers no va més enllà dels quatre carrers on està acostumat a beure, fumar, fer el tarambana i ballar clàssics de punk, hardcore, reggae i ska fins que surti el sol. Líder discutible de Las Duelistas, trio de soroll que completen el seu amic Carnaval i el seu amor Clareana, Rompepistas és el retrat d’una època i un col·lectiu molt concret. No tothom qui va viure al Baix Llobregat va ser punk ni tots els punks eren del Baix Llobregat. La novel·la de Kiko Amat es va publicar el 2008. Dotze anys més tard Rosa Codina la porta al còmic respectant tota l’essència de la història original. Una novel·la que casualment està ambientada en el mateix any que va néixer Codina, que lluny de créixer entre blocs de pisos ho va fer entre vinyes del Penedès.
CONNEXIONS PARANORMALS
>This is England, de Shane Meadows La pel·lícula, una aproximació als barris obrers de l’Anglaterra dels primers vuitanta de la mà d’una colla de skins, ràpidament va asso-lir l’estatus de culte. El seu èxit va derivar en una seqüela en forma de sèrie produïda per la britànica BBC. Tres temporades que mantenen el nivell de la pel·lícula, un retrat gene-racional de la subcultura skinhead.
> The Breakfast club, de John Hughes. Traduïda el castellà com El club de los cinco, el film és una entranyable aproximació a l’adolescència. Cinc estudiants del típic institut nord-americà són castigats a passar un dissabte al matí a la biblioteca. Una excusa com una altra per parlar de por, amistat, esperances, prejudicis i totes les misèries intrínseques a la primera joventut.
ROMPEPISTAS Guió i dibuix: Rosa Codina Editorial: La Cúpula, 2019 Basada en:Rompepistas,de Kiko Amat Format: Rústica amb solapes, 16x21 cm, blanc i negre, 232 pàgines. Preu: 21,5 €