Ens llevem amb Mercuri (i a “dormir” amb Venus!)

Els planetes que es troben situats entre la Terra i el Sol són els que anomenem planetes inferiors, Mercuri i Venus. Aquests planetes, per la seva òrbita més propera al sol que nosaltres fa que la seva observació sempre sigui propera a la posició de la nostra estrella, especialment en el cas de Mercuri, que és el planeta en òrbita més interior.

La matinada del dia 24 de març serà un dels millors moments de l’any per poder observar Mercuri. Els planetes inferiors només es poden observar, per la seva proximitat al sol, en els moments posteriors a la posta o als immediatament anteriors a la sortida del sol. Aquests dies tenim situat Mercuri en la seva màxima elongació oest, això vol dir que és el moment de màxima separació del sol cap a l’oest, per tant el planeta surt de matinada abans que el sol i en la màxima separació. Curiosament el mateix dia 24, l’altre planeta inferior, Venus, es troba en màxima elongació est, de manera que al vespre, just després de la posta de Sol, tindrem el millor moment de l’any per poder-lo observar. En un sol dia ens podem llevar amb Mercuri i veure la posta de Sol amb Venus en les millors condicions.

Tornant a Mercuri, val la pena aprofitar aquesta gran oportunitat per descobrir el petit planeta, ja que a l’estar normalment tan proper al sol les llums del crepuscle el fan molt esquiu. Així si fem l’esforç de llevar-nos abans de la sortida del sol i mirant cap a l’est, el podrem descobrir.

I com és Mercuri? No només és el planeta més proper al Sol sinó que també el més petit de tot el Sistema Solar. La seva curta òrbita fa que tingui un any molt breu comparat amb la Terra, atès que només dura 88 dies terrestres. Mercuri també gira lentament sobre ell mateix i el seu dia dura uns 58 dies terrestres.

En una primera mirada, Mercuri ens recorda el nostre satèl·lit, la Lluna, ja que al no presentar pràcticament atmosfera la seva superfície es troba marcada per nombrosos impactes de cràters. La manca d’atmosfera fa que les seves temperatures siguin molt extremes, anant des dels vora 200 graus sota zero en la zona on és de nit fins a més de 400 graus allí on és de dia.

També sabem que és un planeta rocós com la Terra, però que el seu nucli de ferro és de gran mida comparat amb el planeta, cosa que fa que tingui un camp magnètic notable i que sigui gairebé tan dens com la Terra, el planeta més dens del Sistema Solar.