Hamburgueses

Ja fa alguns anys que es parla de carns artificials. El concepte és molt simple i atractiu. Per un cantó, cada cop més s’apel·la al benestar animal. Per un altre, els costos ambientals de la producció d’aliments estan sota escrutini públic, i és evident que produir carn és més costós que produir cereals o verdures. Els animals han de menjar-se els vegetals, i transformar-los en múscul, ossos, plomes i altres teixits, i, a més a més, en energia per moure’s, mantenir la temperatura, reproduir-se i, en general, viure. I quan ens arriben al plat, sols ens en mengem algunes parts.

Imagineu, ara, fer al laboratori un animal que fos tot ell teixit muscular. Tot fora aprofitable, i no gastaria recursos en la fabricació de pèl, ossos i altres òrgans superflus per a nosaltres. Un múscul que no sent ni percep res eliminaria el debat ètic entorn de la cria i el sacrifici, i deixarien de tenir sentit els escorxadors. I per al medi ambient, l’estalvi de recursos significaria menys pressió cap a l’entorn natural per a subministrar proteïna animal per al consum humà.

Aquestes idees són llamineres, però calia superar l’escull principal; i no era fàcil. Mentre en el desenvolupament d’un animal viu les cèl·lules es van especialitzant per a formar nous teixits, en els cultius de laboratori no hi ha, de manera natural, res que expliqui a una cèl·lula mare si ha de ser múscul, nervi, sang o un altre teixit. Avui hem après a induir químicament aquesta transformació, creant una expectativa que ha dut a inversions multimilionàries en aquest sector. De moment, cada hamburguesa surt caríssima, però de ben segur que s’abaratiran. I, diuen, aconseguirem eliminar els escorxadors i aquesta carn serà lliure d’hormones i antibiòtics.

Segur? A la placa de laboratori, les cèl·lules necessiten un medi nutritiu per a créixer, i per a fer-lo, ara per ara, no s’ha aconseguit prescindir dels subproductes d’escorxador. I mentre un animal sa té un sistema immunitari que impedeix la presència de microorganismes dins de la carn, els cultius de laboratori no en tenen, i només es poden cultivar en ambients pràcticament estèrils, difícils d’aconseguir i cars, i sovint amb el reforç d’antibiòtics, que la carn natural a la venda ja no conté, per l’estricta normativa de producció.

En el futur gaudirem d’aquests productes i la tecnologia permetrà fer-los amb medi vegetal i sense antibiòtics, segurament, però cal no perdre el sentit crític davant de qualsevol novetat que afirmi tenir grans avantatges respecte al present.

VEGETALS Fins fa quatre dies tothom associava l’hamburguesa a la carn picada. Avui se’n venen de vegetals. Això no és lícit, ja que la normativa no ho permet, però els establiments volen aprofitar que tothom sap quina mena de menjar espera quan demana una hamburguesa. Només afegint vegetal, s’estalvien el màrqueting.