Un bon historiador italià

Si em permeten l’explicació, en aquest temps de confinament inesperat pretenia de seguir llegint els llibres, pocs o molts, que m’havia emportat a la petita ciutat on havia d’isolar-me no pas sol sinó acompanyat. En passar els dies, sempre més dels que havia imaginat, ha arribat el moment que els llibres que m’havia endut han estat llegits i els nous llibres que he demanat no m’han arribat. M’he dedicat a veure televisió italiana, gràcies als pocs o molts coneixements que vaig estudiar a l’EOI de Lleida durant alguns anys. Feia molts anys que no havia mirat cap televisió. La descoberta italiana que vull compartir amb vostès es diu Alessandro Barbero, un storico italiano, que practica una forma de divulgació cultural a través de la televisió dita RAI Historia i que té diverses conferències a través de la xarxa a Youtube, on els convido que escoltin Gli ordini eligiosi medievali, tema que els encantarà. Es tracta d’una enginyosa analogia entre les multinacionals actuals –les grans plataformes d’internet– i els ordes religiosos medievals en els aspectes més externs: paraules i vestits i adaptació a la gent. Barbero és un medievalista amb un puntet de sentit de l’humor que ha publicat una extensa bibliografia, que desconec, que actua com a presentador d’un programa de divulgació històrica prou general que projecta tota mena de treballs audiovisuals, entre els quals destaquen certs documentals de la BBC, on la visió de la història és global, visual, i parteix d’idees molt genèriques com ara la influència de la sal en les civilitzacions o la dimensió física dels imperis lligats amb la influència del cavall.

Alessandro Barbero projecta un tipus de discurs allunyat del que anomenem la política tradicional o progressista. No sol usar termes com ara esquerra o dreta ni tampoc moviments nacionals o nacionalismes, ni tampoc explicacions psicologistes. Sol ser una idea general que il·lumina un període històric d’una altra manera, distinta a l’habitual, que sol acompanyar d’una passió expressiva que et fa seguir el seu discurs. Barbero, doncs, adapta la mentalitat anglosaxona de la història a l’enorme quantitat d’informació i saber que disposem als països del sud de l’Europa. Ell és un especialista en el medio evo. Un exemple: només recordant que els ordes religiosos medievals són multinacionals, i suggerint que potser les multinacionals modernes s’hi han inspirat inconscientment, ja atreu un públic escoltador que estava despistat. Una inspiració genial, intuïtiva, d’ordre general i global que ordena un discurs tradicional d’una altra manera. Molt pensat, però. 

Hi ha, en els discursos que ha escrit i que llegeix amb una dicció pública amb tradició de decennis, una matisació sintàctica meravellosa, un lèxic segur. Hi ha, també, una ordenació intuïtiva, habitual en les classes. Això sí, les conclusions són zero perquè ja les deduirà el que cregui l’escoltador. L’acabament en suspensió permet la impressió de llibertat per a qui escolta.