Col·lisions de galàxies

En articles anteriors hem parlat sobre com és la nostra galàxia i també dels tipus més importants de galàxies que hi ha a l’univers, així com els processos físics que s’hi produeixen. Queda, però, un cas molt concret i interessant: quan dues galàxies col·lideixen.

El primer que hem de tenir present és que realment hem de parlar d’interaccions entre les galàxies, ja que tenen gran part d’espai buit entre estrella i estrella i no ens hem d’imaginar un xoc entre galàxies com si fossin dos estructures sòlides, sinó gairebé com si fossin dos fluids que d’una forma o altra s’estan barrejant.

Hi ha diverses tipologies de col·lisions de galàxies. El primer cas és el d’interacció amb una galàxia satèl·lit. Molts cops, galàxies espirals grans com la nostra tenen diverses galàxies satèl·lits al seu voltant i es pot produir una interacció entre una satèl·lit i la principal. Per exemple, pot succeir que la galàxia satèl·lit estigui literalment estirant un dels braços espirals de la galàxia principal i fins i tot li estigui robant estrelles.

Tenim també el cas contrari, el canibalisme galàctic, que ja sabem que s’ha produït a la nostra galàxia i s’estaria produint actualment, atès que la Via Làctia estaria atrapant estels procedents de, com a mínim, dues galàxies satèl·lits, els núvols de Magalhães, observables a simple vista des de l’Hemisferi sud. Aquest fet explicaria la presència d’uns arcs de material que sembla que uneixen aquests núvols amb l’estructura principal de la Via Làctia.

Però el cas més espectacular d’interacció es produeix amb dues galàxies de mides semblants, on el procés que es produeix és una fusió de les dues galàxies. Si una és notablement més gran predominarà lleugerament la seva estructura, però en molts casos el que succeeix (i podem observar) és que les dues galàxies es veuen fortament deformades i s’organitzen per formar-ne una de nova més gran. Un dels exemples més vistosos és el de les galàxies Antena que es troben en fase ja avançada de col·lisió de dues galàxies espirals cap a una supergalàxia el·líptica. Es tracta d’un procés lent i que de moment podem conèixer com evoluciona gràcies a les simulacions que ens permeten comparar amb les observacions i fer-nos una idea dels mecanismes que s’hi produeixen.