Acumulació de forces abans de tornar a volar

La metàfora del títol és inequívoca. Estat de larva implica el temps de transformació, gestació i creació d’un ésser en un estadi diferent, nou, més lliure que l’anterior al confinament. Si més no, és com ha volgut viure la compositora, cantant i pianista Clara Peya, una de les veus més solvents del panorama musical català. El to intimista, forçosament recollit de les seues setze cançons és, alhora, un crit de llibertat. El títol de les peces són un trencaclosques fàcil de refer:

No Sé Vos Al Tres Pe Ro Jo Ne Ces Si To Pell Per Viu Re. El confinament va atrapar-la en plena gravació del disc Perifèries, que ha de veure la llum al novembre, i tancada a casa amb el seu piano va decidir refugiar-se en aquell món que més seguretat li proporciona: el piano. Peya reivindica que la cultura no és un passatemps ni un mer entreteniment, sinó una realitat i una necessitat, també es pregunta si el confinament serà un parèntesi o un punt i a part.

Estat de larva

es pot descarregar al web bandcamp.com.