A la vora del foc

A principis de març vaig tenir l’ocasió –i el privilegi– de conèixer al casal de la gent gran de Tremp la senyora Assumpció Batallé, filla d’Abella de la Conca i mestra d’escola jubilada ja fa anys, que havia exercit en diversos pobles del Pallars Jussà –n’he trobat a internet una foto amb un grup d’alumnes a Erinyà, datada el 1957– i finalment, durant trenta cursos, a la capital de la comarca, on ha acabat residint.

Xerrant, xerrant, em va dir que ella també havia escrit algun llibre, en les estones lliures que li deixa la seva intensa dedicació a tasques de voluntariat social, com ara la presidència que ha ostentat molt temps de la Creu Roja. Tres en concret, editats per Garsineu. I va tenir l’amabilitat de regalar-me el darrer, aparegut uns mesos enrere. Es tracta d’un volum d’un centenar de pàgines titulat Recull d’oficis i relats antics al Pallars i al Pirineu. El seu prologuista, Emili March, el descriu com “un munt d’historietes que ens explicaven els pares i els avis a la vora del foc”, i n’elogia la prosa senzilla, didàctica i captivadora que denota la prolongada dedicació pedagògica de l’autora.

L’obra comença amb una descripció d’Abella de la Conca com “una floreta encastada a recer de les muntanyes” i continua amb un seguit de capítols breus, una quarantena en total, que aborden diversos aspectes de la vida quotidiana en aquelles terres prepirinenques –i en algun cas pirinenca del tot–, dignes de ser fixats en la memòria col·lectiva abans que s’acabin perdent per culpa de l’acció devastadora de l’oblit, com ara tradicions, costums, llegendes, contalles, anècdotes, personatges populars, remeis casolans, etc. La majoria uneixen al seu interès intrínsec o la curiositat suscitada un innegable valor de caràcter històric, etnològic o antropològic, a més d’una dimensió divertida, almenys vista des dels nostres dies, en ocasions hilarant, que provoca el somriure del lector o fins i tot alguna riallada. També sovint incredulitat o perplexitat, de tan estranyes com ens sonen hores d’ara algunes d’aquelles antigues maneres de fer.

Un apartat extens es dedica als oficis d’abans. Altres als jocs de la canalla, als aplecs en ermites que se celebraven anualment, als animals de companyia o de corral, a la construcció dels embassaments o del ferrocarril, a la vaga de la Canadenca, als primers cotxes arribats pel port de Comiols...