Sílvia Pérez Cruz i els gèneres híbrids

La música no es pot abstraure de la societat perquè n’és el fruit. No només expressa l’estat d’ànim del món que li dóna sentit, sinó que sovint és impossible entendre-la si no és en constant diàleg, mescla i empeltació d’altres disciplines. Farsa (gènere impossible) és un recull de diferents temes que Sílvia Pérez Cruz ha compost amb artistes d’altres disciplines els darrers tres anys. Ella mateixa explica que “celebrant aquest diàleg, i amb la intenció de donar unitat al projecte, s’ha buscat també la relació amb la fotografia, realitzant una sèrie de fotos que serviran de portades específiques per a cada una de les cançons”. Seguint el format actual, que no és més que la versió postmoderna dels antics singles, la cantant ha vestit cadascuna de les cançons amb una portada especial. A Farsa hi podem trobar cançons per a la pel·lícula La noche de 12 años (Álvaro Brechner), la música origina creada per l’espectacle Grito Pelao amb la ballarina Rocío Molina o les composicions per a l’obra de teatre Cyrano interpretada per Lluís Homar.