Cristiari Blanc

Un blanc sorprenent.

Així de clar ho diem. Avui presentem un vi que ja va camí de ser un clàssic de la DO Costers del Segre amb molts “fans” incondicionals. Per trobar-lo hem d’atançar-nos fins a Artesa de Segre, concretament al nucli de Baldomar. Allí, al llarg dels anys 80, l’Hermenegildo Porta va posar en marxa el celler Vall de Baldomar. El millor que us podria passar és que ell us expliqués la història, tot visitant les seves instal·lacions amb una copa a la mà. El Gildo, com se’l coneix, va marxar del poble als 14 anys per fer de mecànic a Artesa i després a Barcelona. Passat els anys, va pensar que calia fer alguna cosa al poble en una mena d’homenatge als orígens i, donada la tradició enològica de la zona, va obrir el celler. A més, no volia que fos un més i amb la col·laboració de l’enòleg Joan Milà van plantar raïms poc comuns per diferenciar-los de la resta d’ofertes.

El que us recomanem avui és el Cristiari Blanc, un vi sorprenent, alhora que és un exemple clar d’aquesta originalitat per les varietats amb què està fet: müller-thurgau i incroxio manzonni, varietats que són fruit del creuament de diferents branques de la mateixa espècie i que parteixen en els dos casos de la famosa riesling. Se’ns presenta amb unes aromes intenses, amb matisos de fruites que recorden la pell de taronja amb tocs de mandarina i flors blanques i grogues. Molt aromàtic però alhora sec, és sobri, elegant i enormement suau al paladar. És perfecte com a aperitiu i també per acompanyar plats de caràcter mariner de tota mena de peix i marisc viu i cuit. També és ideal amb formatges, patés i tota la varietat de fumats.

I una darrera curiositat: el nom ve d’una mena de consulta que es va fer a la família, a finals de 80, per batejar el primer vi, un rosat. En van trobar 74, tots de topònims de la zona, i entre tots va guanyar Cristiari, que ve de Praies et Cristiari i es refereix a un paratge del municipi, camí que seguien els cristians per anar cap a una ermita.