El Boss que recorda el Boss

Quan les llegendes sobreviuen als èxits de joventut sempre hi ha un interrogant que les acompanya: si els discos que fan ara els signés una banda desconeguda arribarien tan lluny? Algú se sap cap tema dels Rolling Stones des dels vuitanta fins a dia d’avui? El dia que va morir David Bowie algú va compartir cap tema que no fos de la primera època? Springsteen ha signat desenes de cançons des de Greetings from Asbury Park. També moltes versions en directe i alguns inèdits com Janey needs a shooter, Songs for Orphan i If I was the Priest. Tres temes que ha trigat més de quatre dècades a gravar amb la incombustible E Street Band, cançons que destil·len aquell regust a Bob Dylan que tenia el primer Bruce. Alguns crítics s’han deixat endur per la nostàlgia i han signat articles elogiant el disc com un dels millors de la seua carrera. Els menys fanàtics han tendit a mirar-ho amb una mica més de fredor.

Letter to you és un bon disc i no defraudarà els seus fans. El tema de sonar a Bruce Springsteen és que no aporta res de nou. Davant d’aquesta evidència, quan la carrera ja fa temps que està feta, potser és el més sensat que podem esperar d’una de les grans estrelles del rock: que faci d’ell mateix i ho faci al més bé possible.