Clorofil·la

Mira, un jersei vermell! Només la nostra limitada vista atenua l’espectacle d’un món policrom, on cada color és la nostra percepció d’una part de l’espectre visible, caracteritzada més acuradament per la longitud d’ona de les partícules que transporten la llum, els fotons. La del Sol es genera per la temperatura de la seva superfície, d’uns 5.500 ºC, que li fa emetre de forma pràcticament contínua tots els colors del visible, i en menor mesura, llum ultraviolada, d’ona més curta, i infraroja, d’ona més llarga.

Altres fonts de llum, com els led o les làmpades de sodi, poden ser monocromàtiques, o gairebé, perquè el mecanisme de formació dels fotons en limita l’espectre a una franja molt més estreta. La llum que arriba a un objecte pot seguir tres camins. Una part passa a través sense aturar-s’hi, en proporció a una propietat que en diem transmitància. Una altra part s’absorbeix i l’escalfa o canvia alguna característica química del material, absorbància. I la resta es reflecteix amb un angle de sortida igual al d’entrada, reflectància. Les tres fraccions, com és lògic, sumen 1. Quina part segueix cada camí depèn de l’objecte i de la longitud d’ona de la llum. Així, nosaltres som força transparents als raigs X; la llum visible passa pels vidres però no per les bosses de plàstic del súper, ara en vies d’extinció, i per a la llum infraroja els vidres són opacs i les bosses transparents. Aquesta és només una distinció de traç gruixut, perquè, com sabem en mirar a través d’un vidre tintat de color, la transparència pot afectar parts molt concretes de l’espectre electromagnètic.

Curiosament, els colors d’un objecte gairebé sempre són els que l’objecte no vol. Són parts de l’espectre reflectides per la seva superfície, tret que estigui prou calent com per emetre el visible o tingui altres tipus d’activitat lumínica pròpia. És a dir, el jersei és vermell perquè, de tots els colors, el vermell és l’únic que rebutja. I la serena bellesa verda dels nostres boscos i prats és també el resultat d’aquest rebuig: les fulles són verdes perquè de la llum verda no en fan res, i la reflecteixen. Per sort, l’etimologia ens diu que la paraula clorofil·la ve de khloros, verd, i phyllon, fulla, i no pas de philia, afinitat. Perquè el pigment més distintiu de les plantes, el responsable de la fotosíntesi que al remat ens forneix de matèria orgànica i allibera de nou l’oxigen entrampat al CO2, no és pas una substància clorofíl·lica sinó més aviat clorofòbica.

MARIA

Com saben tots els criadors de cànnabis, el cultiu ‘indoor’, quan requereix làmpades de suport, s’ha de fer amb llum blava o vermella, als extrems de l’espectre visible. La llum verda és malaguanyada perquè la clorofil·la la reflecteix i no s’aprofita gairebé gens.