Bosc de Carlac

Recordant l’Aran.

L’any olímpic per excel·lència, és a dir, el 1992, a banda de celebrar-se els Jocs de Barcelona, també va servir per veure el naixement d’un projecte vitivinícola a les nostres contrades. Va ser quan la família Porcioles-Buixó adquiria la finca de 700 hectàrees, a prop de Balaguer, per posar en marxa el celler Costers del Sió a partir de 92 d’aquestes hectàrees (la xifra sembla una picada d’ullet a l’any olímpic). Estan dividides en 40 parcel·les, totes de producció ecològica, que, mercès als diferents microclimes de la zona, permeten aconseguir vins molt diferents a partir d’una àmplia gamma de varietats: ull de llebre, garnatxa. sirà, merlot, chardonnay, pinot noir, cabernet sauvignon, muscat petit grain, macabeu, viognier..., a banda d’experimentar amb algunes altres.

Avui us proposem un blanc molt sorprenent i agradable. És el Bosc de Carlac, que agafa el nom d’un idíl·lic paratge aranès molt estimat per la família Porcioles. Naix del cupatge de viognier, chardonnay i muscat petit grain, amb protagonisme del primer raïm. A la vista se’ns presenta de color groc pàl·lid, amb matisos verdosos, brillant. Té una aroma explosiva al nas, amb agradables notes de raïm fresc (moscatell), de fruites exòtiques i de flor blanca, embolcallades d’una suau frescor. A la boca, és fresc de gust amb una entrada suau i una acidesa equilibrada. Combina perfectament amb peixos grassos, fins i tot els fumats. També pot maridar-se amb cremes i sopes vegetals, tipus vichyssoise. Per descomptat és ideal per acompanyar productes del mar i també carns blanques o aus.

Per als qui prefereixen els negres, el Bosc de Carlac també en té una versió. En aquest cas neix a partir de ull de llebre, garnatxa tinta i sirà. En definitiva, ambdós són vins joves, frescos i aromàtics que també suposen una bona opció per beure a copes. I uns altres punts al seu favor: el preu és més que assequible i són fàcils de trobar, per exemple, a algunes botigues bonÀrea.